tag:blogger.com,1999:blog-39285754928430373092024-03-12T20:15:10.237-07:00Barca de bouAmadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.comBlogger18125tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-74522151915538920062015-08-31T08:21:00.001-07:002015-08-31T08:22:22.694-07:00Alfredo Saralegui Casellas (Ferrol, 6 de gener de 1883 – Madrid, 27 de març de 1961)<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Un tribut a la memòria i
en record de don Alfredo</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Quan entrevistava
mon pare Valentí, per tal que em relatara coses de la seua joventut i com
era la vida a Duanes, moltes voltes li eixia el nom de don Alfredo
Saralegui. Sempre associava eixe nom amb l'existència del Pòsit i més
concretament amb la relació d'amistat que tenia amb el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tio</i> Bertomeu, el del pont. Bartolomé Ros i Rodríguez, germà de son
pare, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tio</i> Amadeo, havia sigut el
primer secretari del P<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a>òsit de Xàbia. </span><span lang="EN-GB" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Actualment a ningú li
sona de res este nom. Si visitem la Vikipèdia ja podem llegir un bocí de la
seua biografia, però, per què hauríem de recordar-lo? Quina relació va haver
entre esta persona i Xàbia?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Doncs en va haver
de relació i molta. Però ens hauríem d'allunyar en el temps 90 anys per
comprendre la importància de la feina que va desenvolupar don Alfredo entre la
gent de mar dels nostres pobles.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Per posar-nos en el
context d’aquella època dels nostres mariners, hem de pensar en unes condicions de
vida i treball a bord molt dures. Pel que fa a les seues famílies a terra, a
casa i a la comunitat d'habitants de Duanes, misèria i necessitats bàsiques per
cobrir.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Eixes eren, si més
no, les condicions de vida de la població en general, del poble pla. Ampliant
l'horitzó, cap als pobles mariners de la riba mediterrània i de la riba
cantàbrica, s'afegeix la tragèdia del naufragi i pèrdua de vides. Naufragis de
barques de pesca i mariners, pares de família, fills i parents ofegats durant
el temporal que hi hagué l'hivern de 1911 a la mar Mediterrània, i la galerna
de 1912 a la mar Cantàbrica.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid4lPCB6tDdvIGb4jgtDq57p5LsqozO3-RRP-oHh_53WhyArrLiQvtFaBeH_OFAWLuJiiep9rWsWH7Ln0A-T3kAWb92br9QJlHkZkJUW8gupNsqP4UxVXBjgji7bl1nmVBTl5-UAQqwOQ/s1600/Alfredo_Saralegui_Casellas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid4lPCB6tDdvIGb4jgtDq57p5LsqozO3-RRP-oHh_53WhyArrLiQvtFaBeH_OFAWLuJiiep9rWsWH7Ln0A-T3kAWb92br9QJlHkZkJUW8gupNsqP4UxVXBjgji7bl1nmVBTl5-UAQqwOQ/s320/Alfredo_Saralegui_Casellas.jpg" width="213" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Don<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Alfredo, <span style="mso-spacerun: yes;"></span>que així era com se'l coneixia entre les comunitats
pescadores, va veure al seu poble des de molt jove, Ferrol, les mancances que
patien els mariners. Als 13 anys d'edat decidí posar remei i amb les seues
possibilitats i el seu esforç va començar a moure's per tractar d'ajudar estes
persones. L'ànsia per buscar una justícia social el va fer fundar l'associació
benèfica La Caridad<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>per a ajudar els pobres i desvalguts del seu poble.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Al 1898 va començar
a cursar estudis militars a l'Escola Naval<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Marín i va acabar en 1904 amb la graduació <i style="mso-bidi-font-style: normal;">d'Alférez de Navío</i> de l'Armada. Amb la
carrera militar acabada fou destinat a diferents <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ayudantias de Marina</i> arreu del litoral peninsular. Va poder conéixer
de primera mà la tragèdia patida per les comunitats pescadores cantàbriques en la
galerna del dia 12 d'agost de 1912, que va fer naufragar desenes de barques i
ofegar-se centenars de mariners.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">En 1914 fou
destinat a la Comandància de Marina d'Almeria i a l'any següent, en 1915, va redactar
un projecte associatiu per als pescadors, denominat <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Pósitos de Pescadores</span>, que va presentar a organismes i càrrecs del
govern estatal de Madrid.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La idea d'este
projecte era la de recaptar fons monetaris estatals que fornirien una caixa de
finançament pública amb la qual, mitjançant l'associacionisme cooperatiu,
treballar en benefici dels mariners i les seues famílies. Les entitats que
acollirien els mariners associats es denominarien <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Pósitos de Pescadores</span> i serien les encarregades de gestionar les
ajudes i les inversions de l'anomenada <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Caja
Central de Crédito Marítimo</span>.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Don Alfredo va
demanar audiència al president de l’<span style="mso-bidi-font-style: normal;">Instituto
de Reformas Sociales</span>, Gumersindo de Azcárate, al director de l’<span style="mso-bidi-font-style: normal;">Instituto Español de Oceanografia</span>, Odón
de Buen, al ministre de Marina, Augusto Miranda, al ministre de Foment, Rafael
Gasset, a molts diputats en Corts i també membres del Senat. Amb tots els avals
d'estes personalitats, es va demanar el permís per iniciar l'organització en pòsits,
a la <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Dirección General de Navegación y
Pesca</span>, a Madrid.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Després d'algunes
negatives en diversos ministeris, en 1918 és finalment aprovat el seu projecte
de <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Pósitos de Pescadores</span> en
presentar-lo a la <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Dirección General de
Navegación y Pesca</span>. El rei Alfons XIII va signar el Reial Decret el dia 10
d'octubre de 1919, amb el qual fou aprovada la <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Caja Central de Crédito Marítimo</span>.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La feina de visitar
despatxos i demanar audiències en gabinets ministerials estava feta. Quedava la
feina de camp, les visites i entrevistes als ports de pesca amb mariners i
patrons per constituir juntes gestores que iniciarien els primitius pòsits.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">En molts ports del
litoral, no és el cas de Xàbia, la gent de mar ja estava organitzada en
diferents societats d'ajuda mútua però sense l'empara de l'estat ni l'accés a
línies de crèdit per engegar projectes en benefici de la comunitat local dels
pescadors.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Don Alfredo
Saralegui i diversos col·laboradors van visitar la totalitat dels ports
pesquers del litoral peninsular, van publicitar els beneficis d'un associacionisme
integrat en els seus pòsits que tenien el vistiplau i la concessió de crèdits
estatals mitjançant la <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Caja Central de
Crédito Marítimo</span>. Tota una feinada de visites, d'anar de ports, de fer
propaganda i de convéncer els mariners de les bondats de la creació d'un pòsit
de pescadors en el que estar associats.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Entre 1918 i 1929
es van crear 190 pòsits arreu del litoral peninsular, aconseguint associar fins
a 33.729 mariners. Tan bona acceptació va haver, que, amb la <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Caja Central de Crédito Marítimo</span> es van
gestionar accions socials per als mariners i les seues famílies, per una banda
allò que seria la primera seguretat social dels treballadors, el <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Seguro de Accidentes del Mar</span> i el <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Montepío Marítimo Nacional</span>, i per l'altra
es va implantar una política d'ensenyament basada en escoles i publicacions de
llibres per als mariners i els seus fills. Les escoles dels Pòsits per a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la gent de mar donaven un doble servei:
escolaritzar els xiquets i xiquetes i alfabetitzar als pares.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Don Alfredo va ser
nomenat secretari general de la <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Caja
Central de Crédito Marítimo</span> des de la seua constitució i va seguir al seu
lloc en canviar de denominació i esdevenir <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Instituto
Social de la Marina</span> el dia 26 de febrer de 1930. En 1931 el govern de la
República canvia l'adscripció de l'entitat des del Ministeri de Marina al
Ministeri de Treball.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjenyHCqkPaBjgPZWibKg8ThX1JF2ZYInXaOebSuQjXCWSOs6x4n0dCAiTFlJchvG02QxNTolpKildL78-RpEIE-qRr7AsyNV3u172uqdWLqOZeXQpAVDVqFQ3LwEZ_S2qojWs6LMmA6Tc/s1600/alfredo-saralegui-3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjenyHCqkPaBjgPZWibKg8ThX1JF2ZYInXaOebSuQjXCWSOs6x4n0dCAiTFlJchvG02QxNTolpKildL78-RpEIE-qRr7AsyNV3u172uqdWLqOZeXQpAVDVqFQ3LwEZ_S2qojWs6LMmA6Tc/s320/alfredo-saralegui-3.jpg" width="186" /></a><span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La Guerra Civil va
paralitzar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>completament l'obra
reformista de don Alfredo, les accions socials i les inversions del ISM. A més
a més, les iniciatives de comercialització directa del peix, <span style="mso-spacerun: yes;"></span>les promocions de cases barates per a
famílies de mariners així com el funcionament de les Escuelas Nacionales de
Orientación<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Marítima, les escoles
dels pòsits, es van suprimir.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Don Alfredo fou
destituït i <span style="mso-bidi-font-style: normal;">l'Instituto Social de la
Marina</span> suprimit i substituït per una nova figura, <span style="mso-bidi-font-style: normal;">l'Acción Social de la Marina</span>. El nou govern estatal va posar al
front d'aquesta <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Acción</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>a Pascual Díaz
de Rivera, Marqués de Valterra, el qual va qualificar don Alfredo Saralegui
com un comunista perillós, va difamar la seua persona i amb el temps va ocultar
i oblidar tota l'obra aconseguida.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Acabada la guerra,
en 1939, Don Alfredo s'incorpora la Direcció General de Pesca com un simple
assessor tècnic.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El govern de
Franco emet una llei, la del 18 d'octubre de 1941, que reorganitza el ISM omet
tota l'obra social anterior aconseguida i faculta la institució per seguir dins
del Ministeri de Treball amb totes les activitats que ja es realitzaven. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La campanya de
difamació, ocultació i oblit de Don Alfredo va acabar amb el canvi de
denominació dels pòsits. En 1944 varen ser suprimits i transformats en <span style="mso-bidi-font-style: normal;">Cofradias de Pescadores</span>, una denominació
amb regust religiós i consonant amb l'esperit Nacional-Católico del franquisme.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El 25 de març de
1946 el Ministeri de Treball li reconeix la categoria de funcionari dins del
ISM exercint fins la seua jubilació amb 70 anys d'edat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La relació de don
Alfredo amb el poble de Xàbia, i més concretament amb els seus mariners, va
començar cap al 1920. En eixa dècada don Alfredo i els seus col·laboradors van
visitar els ports pesquers per promocionar l'associacionisme. El fruit d'eixes
repetides visites i converses fou la constitució del major nombre dels pòsits
del litoral, entre ells el de Xàbia. </span><span lang="EN-GB" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Cap al 1927 la
primera junta gestora va fundar el Pòsit de Xàbia. El cabildo fou encapçalat
pel seu president el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tio</i> Bertomeu de
Floréncio, Bartolomé Cardona Soler i el seu secretari el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tio</i> Bertomeu del Pont, Bartolomé Ros i Rodríguez. </span><span lang="EN-GB" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">No sabem la quantitat
de visites realitzades ni el temps passat a Xàbia de Don Alfredo però havia de
ser estimat i ben rebut per a que en homenatge es batejara amb el seu
cognom el bot del salvament de nàufrags: el Saralegui.</span><span lang="EN-GB" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Malauradament no
s'han conservat documents que acreditarien aquelles primeres gestions
burocràtiques de la fundació del nostre Pòsit per part del secretari, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tio</i> Bertomeu, amb l'ajuda de d</span>on
Alfredo.<span lang="EN-GB" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"></span><span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Per això
reivindiquem la seua gran tasca, la seua figura d'abanderat d'una obra social
en benefici de les comunitats marineres. El llegat d'esta persona perdura en
els pòsits d'arreu del litoral i en les oficines de l'Institut Social de la
Marina. </span><span lang="EN-GB" style="color: #17365d; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-90359812023214271732013-09-28T08:20:00.003-07:002013-10-24T00:10:13.756-07:00Les senyes de mariners<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:HiddenHorzOCR;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:汉鼎繁中楷;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<h3>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><span lang="ES" style="font-weight: normal;">Les senyes emprades pels mariners com a referència per a situar-se als
caladors de pesca</span></span></h3>
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 24px;">[Article publicat en la revista de Festes de la Mare de Déu del Loreto de Duanes de la Mar de Xàbia, agost-setembre, 2013]</span><br />
<div style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span lang="ES" style="line-height: 150%;">La mar ès</span><span lang="ES" style="line-height: 150%;"> l'hàbitat </span><span lang="ES" style="line-height: 150%;">de nombrosos biotops on
viuen peixos i mariscos d'interés per a l'alimentació humana, i la seua
superfície és una planura que pot canviar des de la més llisa i blanca calma
fins a formar colls alts com a muralles. En no haver una referència de lloc ni situació sòlida només queda mirar
cap allà des d'on s'ha vingut: terra ferma.</span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Des de l'antiguitat, en els inicis de la navegació marítima mercant,
fins l'època moderna en què la indústria de la pesca ja era una activitat amb rendiments destacables, els mariners han hagut de saber cap a quin lloc
havien de navegar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Situar-se enmig de la mar per poder calar els aparells als llocs
desitjats entranya una dificultat majúscula. Per això la manera més senzilla i
eficaç, des d'alta mar, és mirar cap a terra i no perdre-la de vista. Però per
tindre una referència no és suficient en veure terra, els mariners necessitaven saber on estaven realment. Havien d'observar per poder identificar els
paratges de vora mar i els de terra endins. A l'observació minuciosa se li deia
"prendre senyes".</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Com els lectors poden endevinar, les senyes de mariners han format part
activa del saber i intel·ligència dels patrons i mariners amb ofici. La perícia
en governar una barca, per navegar al calador i treballar les diferents
modalitats pesqueres ha estat fins fa pocs anys un exercici de memòria ja que
havien d'enregistrar i recordar dades referents a senyes i profunditats dels
caladors de pesca i dels seus perills sotaiguats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Amb els avanços tecnològics d'ajudes a la navegació marítima com els
satèl·lits, les pantalles de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">plotters</i>,
la cartografia i els perfils dels fons marins a l'abast de tothom, s'ha
facilitat el treball als mariners i la tasca intel·lectual de recordar dades ja
no és necessària. Actualment els patrons mantenen els noms tradicionals dels
caladors de pesca, però també els anomenen amb les coordenades de latitud i
longitud. La coexistència i simultaneïtat de les dues nomenclatures enriqueix el
patrimoni immaterial marítim i per això s'ha de fer l'esforç perquè aquesta
riquesa no caiga en l'oblit i desaparega.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">La nostra comarca</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">La costa i les muntanyes de la Marina, per la seua especial orografia
ofereixen un ventall de punts geogràfics magnífics per a ser observats. El
canal d'Eivissa que hi ha des de la península fins Ies illes, conegut pels
mariners com <i>la canal, </i>si la dividim de nord a sud en dues parts, als
caladors de la part septentrional de la canal, la senya de costa més emprada és
el cap de Sant Antoni i a la part meridional s'empra el penyal d'lfac i les
penyes de la serra Gelada. Aquests llocs de costa, per la seua alçada vertical,
són de molt fàcil identificació i s'anteposen als paratges de muntanya terra
endins de la nostra comarca.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Una senya</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;">Per a formar <span style="mso-bidi-font-style: italic;">una senya, </span>cal
observar dos llocs o paratges que siguen de fàcil identificació amb perfils
clars: un ha d'estar a ran de mar, anomenat <i>de costa</i></span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: HiddenHorzOCR;">, </span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;">i l'altre ha de ser un punt elevat de muntanya, dit
<i>de terra</i></span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: HiddenHorzOCR;">. </span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;">En estar alineats l'un per
damunt de l'altre ja està formada la senya. Aquesta senya tècnicament és una
enfilació i es pot traslladar a la carta nàutica o mapa marítim una <i>demora</i>
(1) des de terra.</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMSs9dGa9iDKBqG8TwNtHwoEeDf5852orknx-jRPHCElP0QyVVE7GWLpc_xOs4t5Ms8ghGenl7wUPcjlp_WBKiL_h0QQFzDtDgMe7FjeJiiuKIyV5ob2sz6AFBSRpoujHlj2y95kYTvNc/s1600/caladors0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><img border="0" height="65" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMSs9dGa9iDKBqG8TwNtHwoEeDf5852orknx-jRPHCElP0QyVVE7GWLpc_xOs4t5Ms8ghGenl7wUPcjlp_WBKiL_h0QQFzDtDgMe7FjeJiiuKIyV5ob2sz6AFBSRpoujHlj2y95kYTvNc/s400/caladors0001.jpg" width="400" /></span></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<b style="line-height: 150%;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els caladors</span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;">Els caladors de fons per capturar marisc del talús peninsular
freqüentats pels mariners de la nostra comarca se situen entre els paratges de la
</span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: HiddenHorzOCR;">seca (2) </span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;">de la Llorença pel Cap (a la latitud de 39°17' 00'' N)
i el <i>sec </i>(3) del Patíbul (a la latitud de 38° 11' 00'' N).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Començant des del nord són: la Seca i Candelers de la Llorença pel Cap,
Clotet de la Uve, Sequeta d'Oltà, Sequeta de Bèrnia, la Revirà i De fora del
Barco, Santa Llúcia pel Cap, la Farola per Montgó, Enmig dels Caps, Clot de la
Nau, Seca de la Nau i el Banc, Clot dels Calpins, Eixida del Clot, Per terra
del Barco de Garbí, De Fora del Barco, Clot del Portell a l'Alt, Candelers del
Segur al Portell, Passades dels Candelers, Clot del Pardo al Portell i Sec del
Patíbul en l'extrem sud.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Les senyes</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Des del nord, les senyes que ajuden als mariners a situar-se damunt dels
caladors on volen pescar, són les següents. Es fa una explicació de cadascuna d'elles, anomenant els dos punts de terra observats i la
demora en graus.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Llorença per la Guatla</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">La casa de la Guatla és una elevació damunt de la Plana, entre el cap de
Sant Antoni i el Montgó. La Guatla s'hi veu per baix del puig de la Llorença. Esta
senya correspon a <span style="mso-bidi-font-style: italic;">la Seca<i>. </i></span>Des
de la Llorença demora a 10°.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Llorença pel Cap</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">El cap de Sant Antoni s'hi veu per baix del puig de la Llorença.
Correspon al <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Sec dels Candelers. </span>Des
del cap té la demora de 17°.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Ifac pel Cap</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">El penyal d'lfac s'observa entre les elevacions de la Llorença i del
tossal Gros i s'hi veu arrimat al Cap. La senya correspon al <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Clotet </span>de <span style="mso-bidi-font-style: italic;">la</span> <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Uve </span>i la seua
demora des del cap són 33°.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Oltà pel Cap</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">La serra d'Oltà s'observa per damunt del cap de Sant Antoni. Correspon
al sector del talús anomenat <span style="mso-bidi-font-style: italic;">sequeta
d'Olta<i>, </i></span>on es pesca gramantolet i gamba, travessat per la
canonada de gas que va des de Dénia fins Sant Antoni de Portmany. Des del cap
demora a 45°.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Bèrnia pel Cap</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">La serra de Bèrnia per damunt del cap de Sant Antoni. La senya designa
la <span style="mso-bidi-font-style: italic;">sequeta de Bèrnia</span> i demora
des del cap a 55°.</span><br />
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6sUdIk5Gy4tu93Zc5wQ-1Y_DwJsCMJ1p_7i5wJ0hCaCCiOxo6LGj75w56rHwhbYlJ53223jy7AKBpJOU_T4poyS1lYU0c0YM9ri3r_zAU8pX1sDBucJ0mMqpp2w6uc6c50malr16tEak/s1600/Caladors0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><img border="0" height="173" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6sUdIk5Gy4tu93Zc5wQ-1Y_DwJsCMJ1p_7i5wJ0hCaCCiOxo6LGj75w56rHwhbYlJ53223jy7AKBpJOU_T4poyS1lYU0c0YM9ri3r_zAU8pX1sDBucJ0mMqpp2w6uc6c50malr16tEak/s400/Caladors0002.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Santa Llúcia pel Cap</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">El tossal de l'ermita de Santa Llúcia s'observa arrimat als Frares del
cap de Sant Antoni. Quan les barques corren bou cap a garbí, hom va veient com va descobrint-se la badia de Xabia i eixint a la vista el tossal.
Aquesta senya correspon a <span style="mso-bidi-font-style: italic;">la Revirà </span>i
el <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Barco de la Revirà, </span>un canvi
de rumb en la correguda per allunyar els aparells de les restes d'un vaixell que reposa al fons,
a unes 375 braces (uns 700 metres de fondària). Demora des del cap a 76º.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Farola per Montgó</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;">El far del cap de Sant Antoni s'observa per dins de la silueta del
Montgó. Als caladors de <span style="mso-bidi-font-style: italic;">mitja</span> <span style="mso-bidi-font-style: italic;">mar, (4) </span>de les 60 braces, s'empra
aquesta senya </span><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Arial;">per fer-hi proa i córrer bou cap a terra fins
les 30</span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;">
braces. El calador d'<span style="mso-bidi-font-style: italic;">Enmig dels Caps </span>es
troba entre les senyes de <span style="mso-bidi-font-style: italic;">la Farola
per Montgó </span>i el <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Clot de la Nau.
Des del</span> cap demora a 90°.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyVu3a495oWwlxkQWy6UyHhgvpAld6vjujNWaCvTiOiG56ZqrNgynzK2XP4KAWwYr1FgOJ8fKMgIUF5QvDHLxQCaE6nUb8FsikxzJEwq737QELwkrHLl28myqVJ48EtEoocQvkXPbBkOo/s1600/Caladors0003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><img border="0" height="122" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyVu3a495oWwlxkQWy6UyHhgvpAld6vjujNWaCvTiOiG56ZqrNgynzK2XP4KAWwYr1FgOJ8fKMgIUF5QvDHLxQCaE6nUb8FsikxzJEwq737QELwkrHLl28myqVJ48EtEoocQvkXPbBkOo/s400/Caladors0003.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Montdúver pel Cap</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">La muntanya del Montdúver s'observa arrimada als penya-segats del cap de
Sant Antoni. Correspon a l'extrem del nord del <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Clot de la Nau.</span> Demora des del cap a <span style="mso-bidi-font-style: italic;">117°.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Puig Campana a les Cordes
d'lfac</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">La muntanya del Puig Campana s'hi veu amb forma piramidal i apareix
arrimada al penya-segat nord del penyal d'Ifac. Els mariners anomenen el paratge les Cordes d'lfac. Igualment a l'anterior, correspon a l'extrem
nord del <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Clot </span>de <span style="mso-bidi-font-style: italic;">La Nau. </span>Demora des d'lfac a 79°.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Puig Campana pel Carallot</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;">El Puig Campana s'observa arrimat a les penyes del sud del Penyal. La
penya grossa de vora mar és el Carallot. La senya correspon a la <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Sequeta de</span> Garbí del Clot de La Nau. </span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;">Demora des d'lfac
al 81º.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Bèrnia per Ifac</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;">La serra de Bèrnia s'observa per damunt del </span><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Arial;">penyal
d'lfac. Correspon a l'extrem sud del <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Clot
dels</span></span><span lang="EN-GB" style="mso-bidi-font-family: Arial;"> </span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;">Calpins </span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-style: italic;">i més enfora als caladors
de terra i <span style="mso-bidi-font-style: italic;">de fora</span> del Barco de Garbí. </span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;">Té la demora d'lfac a
108°.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-bidi-font-family: Arial;">Portell a la Farola</span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">El Portell de Puig Campana s'observa per damunt del far de l'Albir. La
serra Gelada és anomenada pels mariners com les Penyes i des de llevant cap a
garbí es poden identificar els paratges de la Farola, l'Alt, el Segur, el Pardo
i la Torre. Aquests cinc llocs formen la cara marítima de la serra Gelada, les
Penyes per als mariners. Des del far de l'Albir demora a 105°.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Portell a l'Alt</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">El cim de la serra Gelada s'observa per baix del Portell de Puig
Campana. Aquesta senya correspon al clot del mateix nom. Té la demora de 110°.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Portell al Segur</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;">El Segur de les Penyes és una taca blanquinosa que s'hi veu des de la
mar. La senya designa un paratge del fons habitat de candelers i les passades </span><span lang="EN-GB" style="mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Arial;">per córrer bou entre mig dels <span style="mso-bidi-font-style: italic;">muralls
(5) </span>dels</span><span lang="EN-GB" style="mso-bidi-font-family: Arial;"> </span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;">candelers. Demora des del Portell als 118°.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Portell al Pardo</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">El Pardo és un paratge fosc de Les Penyes. S'observa per baix del Ponell de Puig Campana i designa el clot del mateIx nom. La demora des del Portell és 127º.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Portell a la Torre</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">La torre de les Caletes, a l'extrem oest de la serra Gelada, s'observa
per baix del Portell del Puig Campana i designa la proximitat del <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Sec del Patíbul. </span>Demora als 133º des
de la Torre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; font-weight: normal;">AGRAïMENTS</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">Aquest recull de patrimoni immaterial és fruit de les converses i
explicacions de mariners i patrons en terra i a bord de diferents barques. Els ports
principals on les barques atracaven, els tripulants coincidien i la informació
fluïa eren els de Xàbia, Sant Antoni, Vila d'Eivissa i la Savina de Formentera.</span><br />
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">He d'agrair a molts patrons de la Vila Joiosa, Santa Pola, Altea, Calp i
Dénia la seua paciència en rebre les meues preguntes. En general les converses esdevenien
en l'explicació d'anècdotes i aventures marítimo-pesqueres sembrades de dades molt
interessants.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">En alguns casos vaig poder llegir les pàgines manuscrites de les
llibretes personals dels patrons Jaime Martínez, conegut pel renom, de <i>Jau</i><i style="mso-bidi-font-style: normal;">me <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Ponsoda</span></i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">, </span>de la Vila, i Vicente Ribes, <i>Vicent
el</i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Tïti</span></i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">, </span>de
Dénia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; mso-bidi-font-family: Arial;">D'altres són anotacions de les descripcions verbals que vaig començar a
arreplegar com a dades de senyes, a partir de l'any 1980, quan<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>jo ja anava a la mar i desitjava
convertir-me en patró algun dia. Anomene els patrons de pesca per ordre
cronològic i el seu renom: Francisco Serrat Pérez, <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Quico Quarteró, </span>de la barca Chatet; José Nave, <i>Pepe el Parent</i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">, </span>de la barca Hermanos Nave; Vicente
Català García, <i>Vicent el Campaner</i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">,</span>
de la barca Els Campaners i José Bou Llinares, <i>Pepe el Juso</i><span style="mso-bidi-font-style: italic;">, </span>de la barca Cap Prim.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;"> </span><span lang="ES" style="mso-bidi-font-family: Arial;"> </span>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">NOTES:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;"> 1. <b>Demora</b>: Direcció o rumb en
que s'observa un punt en mar respecte de terra. Tenint com a figura la rosa
dels vents i comptant del de 0 fins 360 graus des del nom, cada direcció des de
terra cap a mar dóna un rumb de la rosa.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">2. <b>Seca</b>: Elevació suau del fons,
normalment recoberta de sediment fangós com la resta de talús, que obliga els
patrons a canviar el rumb d'arrossegament del bou.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">3. <b>Sec</b>: Elevació abrupta del
fons deguda a l'aflorament del substrat rocós. Poden ser muntanyes submarines o
cons volcànics i als seus substrats s'adhereixen comunitats coral·lines d'aigua
freda.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">4. <b>Mitja mar</b>: Extensió del
fons paral·lela a la costa entre les profunditats de 90 i 160 metres. Es caracteritza
per ser bastant ampla i aplanada. cosa que facilita la pesca d'arrossegament i
que les barques puguen córrer bou en totes direccions. A la mitja mar també se
la denomina l'arena per la presència d'arena en comptes de fang. La història de
la Terra ha tingut períodes de fred que van provocar les glaciacions. La mar
estava més retirada i la línia de costa ocupava l'actual plalaforma continental.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">5. <b>Murall</b>: Sec menut que puja
des del sediment i pot formar part d'una muntanya submarina. Quan es tracta d'un
con volcànic també se l'anomena <i>puro</i>.
Normalment estan recoberts de comunitats coral·lines o candelers.</span></div>
Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-68656905596343715482013-07-30T05:09:00.002-07:002013-08-01T04:31:38.179-07:00Les pesqueres de llum a Xàbia<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 8pt;">[Aquest article
es va publicar l'any 2001 a la revista de Festes de la Mare de Déu del Loreto
de Duanes de la Mar de Xàbia]</span><span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 10pt;">La pesca del
peix blau ha estat practicada des de sempre. Primer fou el sardinal,</span><sup><span style="font-family: 'Trebuchet MS';"><span style="font-size: xx-small;">1</span></span></sup><span class="apple-converted-space"><span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 10pt;"> </span></span><span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 10pt;">que més endavant donaria pas a l'encerclament amb
llum. Això fou possible gràcies als avanços que es van produir a partir dels
anys 30 amb la introducció dels fanals,</span><sup><span style="font-family: 'Trebuchet MS';"><span style="font-size: xx-small;">2</span></span></sup><span class="apple-converted-space"><span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 10pt;"> </span></span><span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 10pt;">els motors i la construcció de la primera
escullera,</span><sup><span style="font-family: 'Trebuchet MS';"><span style="font-size: xx-small;">3</span></span></sup><span class="apple-converted-space"><span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 10pt;"> </span></span><span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 10pt;">que donava
protecció a les barques dels temporals de llevant.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzQFYdFmeeYiim_Y8KEcU9pUBAwDJAbRUdrM8j9eOaCR9_n-762MTFWzKcjcQJzfY48UVf-wCuYJa4X6vOGZlO4YAx9esYs-wNZJL7rdsbKnchToaRZSJSDqqB_001ZyI8BE9KPXOJy0Y/s1600/LesPesqueresdeLlum005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzQFYdFmeeYiim_Y8KEcU9pUBAwDJAbRUdrM8j9eOaCR9_n-762MTFWzKcjcQJzfY48UVf-wCuYJa4X6vOGZlO4YAx9esYs-wNZJL7rdsbKnchToaRZSJSDqqB_001ZyI8BE9KPXOJy0Y/s400/LesPesqueresdeLlum005.jpg" width="400" /></a>
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: 7.5pt;"> Els llaüts arriben i estan descarregant el peix</span></div>
<div style="font-size: 10pt;">
<br /></div>
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 19px;">Una pesquera de llum es componia d'un trio de barques i unes deu o dotze persones. Els llaüts s'anomenaven: «el del motor», «el de l'art» i «el de la llum». Els més grans eren els llaüts de l'art i del motor que tenien entre 7 i 9 metres d'eslora; el llaüt dels fanals, el més menut, tenia entre 4 i 6 metres. El llaüt de l'art duia la xàrcia en la sentina i no tenia coberta, només corredors a les dues bandes i bancs per a vogar. </span><span lang="EN-GB" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 19px;">Els mariners calaven l'art vogant i un d'ells l'anava amollant a mà. </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 19px;">El llaüt del motor remolcava els altres dos, embarcava el peix i, si calia, navegava fins al port per fer una venda ràpida, i deixava els altres dos llaüts a la mar que tornarien vogant.</span><br />
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 19px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvR3sB-tJreptEyZ6evshvlxCET-Etpot6XeGzvmwjHMzloq6-YYwVlv6Zr1Pg8JL9zA76i0isKWUQ6JivVgLuqePtvWUtDAFutZPa6kOaKHcqR4gYDMt90oI4SX7qKTv6suANONrM13I/s1600/LesPesqueresdeLlum003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvR3sB-tJreptEyZ6evshvlxCET-Etpot6XeGzvmwjHMzloq6-YYwVlv6Zr1Pg8JL9zA76i0isKWUQ6JivVgLuqePtvWUtDAFutZPa6kOaKHcqR4gYDMt90oI4SX7qKTv6suANONrM13I/s400/LesPesqueresdeLlum003.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS'; line-height: 19px;"><span style="font-size: xx-small;">Descàrrega de peix</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 10pt;">En aquells
anys, la xàrcia que s'utilitzava era anomenada «cavallera», un tipus de xàrcia
d'encerclament amb el cop al mig dels tels. Aquesta xàrcia anys més tard
esdevindria en «traïnya».<sup>4</sup></span><span style="font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 10pt;">Si feia bon
temps, els hòmens de les tripulacions s'aplegaven fins el mollet de la Caleta a
la tarda, s'embarcaven als llaüts que els pertocava i eixien a la mar. El llaüt
del motor remolcava al llaüt de l'art i aquest al dels fanals. Si el patró de
la pesquera ho considerava convenient, abans del vespre, enviava —vogant— el
llaüt de la llum al calador, normalment prop de terra, per tal que es fondejara
i a la caiguda del sol començara a fer llum al peix sobre un alguer. Aquestos
caladors estaven al Castell de la Fontana, a la Cala Sardinera, a l'Escull del
Cap, al Portitxol, a la Barra, a la Cala Granadella... i eren llocs on solia
restar el peix blau quan era calma.</span><span style="font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: "Trebuchet MS"; font-size: 10.0pt;">Va ser a la
postguerra quan la pesquera de llum va tindre el seu màxim desenvolupament,
degut al desastre, la necessitat i la desocupació en què va esdevenir
l'agricultura i la indústria del nostre país, i que va obligar a molta gent a
embarcar-se, de vegades només pel ranxo de peix que podien portar a casa.<sup>5</sup></span><span style="color: black; font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPBJf8L01LMg4HHC7Yc5uN9Swglx0sIrdjW_CImQFFILZB4hPCmgdclcmPLGrmf-0GqEIgRfJHDuoZ6yfcaB87Lg9fJQ93jhhnGwn8lQ_S9E-mRrWbhJos9G6n6BQC_Ljrom9J-S36Cp4/s1600/LesPesqueresdeLlum004.jpg" imageanchor="1" style="line-height: 150%; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPBJf8L01LMg4HHC7Yc5uN9Swglx0sIrdjW_CImQFFILZB4hPCmgdclcmPLGrmf-0GqEIgRfJHDuoZ6yfcaB87Lg9fJQ93jhhnGwn8lQ_S9E-mRrWbhJos9G6n6BQC_Ljrom9J-S36Cp4/s400/LesPesqueresdeLlum004.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: xx-small; line-height: 15px;">El Port de Xàbia els anys 30</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 9.0pt;">
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS"; font-size: 10.0pt;">El número d'hòmens afiliats
al Pòsit de Pescadors en aquella època era similar a l'actual (un centenar). A
més a més hi havia els que no estaven apuntats i s'hi afegien a la tripulació
eventualment. Això ens dóna una idea aproximada del volum d'ocupació que oferia
la pesca al poble.<sup>6</sup><o:p></o:p></span></div>
<u1:p></u1:p>
<br />
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS"; font-size: 10.0pt;">Els mariners no tenien
grans propietats: tan sols la casa i algun trosset de terra —i no tots. L'ofici
reconegut era el de pescador, i quan arribaven a terra tots tenien una altra
feina que desenvolupaven en desembarcar pel matí, després de treballar a la
llum de nit. l era en dies de mal temps quan més es dedicaven a ella. Obrer,
calafat, corder, boter, fuster, tosquer... eren treballs que junt amb el conreu
d'algun trosset de terra els ajudava a dur endavant la casa.<sup>7</sup><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS"; font-size: 10.0pt;"><sup><br /></sup></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibluKGjX4DXMGFk-Pfm_zM-dzB6l4-qXILoCLT9vAwnDaZkpiBX9fYbDl_ZIlA_XfJnKGXWVAWeEZ6Av_eVE7_kQMM0mgWNEPIjzrW0MC8j9KsAlLeWzLO8sfbOFQCwQswDzpyGX0TKsg/s1600/LesPesqueresdeLlum002.jpg" imageanchor="1" style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 13px; line-height: 150%; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibluKGjX4DXMGFk-Pfm_zM-dzB6l4-qXILoCLT9vAwnDaZkpiBX9fYbDl_ZIlA_XfJnKGXWVAWeEZ6Av_eVE7_kQMM0mgWNEPIjzrW0MC8j9KsAlLeWzLO8sfbOFQCwQswDzpyGX0TKsg/s320/LesPesqueresdeLlum002.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-top: 9pt;">
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS"; font-size: 8pt;">Notes:<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS"; font-size: 8pt;">1. Art de pesca passiva que consisteix en una
xàrcia rectangular calada a la deriva en superfície o a més profunditat però
sense tocar fons.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS"; font-size: 8pt;">2. Els fanals cremaven un gas que podia ser vapor
de gasolina, acetilè, carbur... Anys després vindria el butà.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS"; font-size: 8pt;">3. La primera escullera es va construir els anys
trenta.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS"; font-size: 8pt;">4. La «traïnya» és l'art d'encerclament que
s'utilitza des dels anys 60. Té el cop en un dels extrems i és més fàcil de
maniobrar.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS"; font-size: 8pt;">5. És costum dels mariners partir una quantitat de
la captura per portar a casa. Sol ser peix de menor preu que es reparteix en
acabar la feina i quedar llestos.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 8pt; line-height: 150%;">6. Actualment estan afiliats al Pòsit uns cent
pescadors. Cal tenir en compte que actualment la població de Xàbia s'ha
triplicat o inclús quadruplicat... </span><span style="font-family: Trebuchet MS;"><span style="font-size: 11px; line-height: 24px;"> </span></span><span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 8pt; line-height: 150%;">I ara en som uns 25.000.</span><br />
<span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11px; line-height: 24px;">7. Els propietaris dels llaüts solien ser pescadors a temps complet en dedicar-se al manteniment de les seues barques i dels arts de pesca. </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS'; font-size: 11px; line-height: 24px;">Sobretot tenyir els tels i apanyarar els forats que feien els dofins. No ocorria el mateix amb els mariners.</span></div>
</div>
Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-63428472231120155562013-02-28T02:20:00.000-08:002013-03-03T12:53:31.881-08:00El llaüt Marpuin, una barca de fusta per a esbarjo<b>Reparació i avarada d'un llaüt tradicional al moll de Xàbia</b><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=ca&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F115471062870186492297%2Falbumid%2F5848793980429524097%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCMaahpaT7azxJA%26hl%3Dca" height="330" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="500"></embed>
</div>
<br />
El llaüt Marpuin va ser construït en 1966 pel tio Amadeo, el mestre d'aixa Amadeo Ros Rodríguez, al talleret del moll de Xàbia. Les mesures del buc són: eslora 5,40 m, mànega 1,80 m i puntal 0,60 m.<br />
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span>
Va ser construït per comanda de Santiago Marqués Aznar, Francisco Puig Tadeo i Segundo Insertis Garrido, tres amics veïns de València aficionats a la pesca amb canya. El nom del llaüt correspon a la primera síl·laba del primer cognom cada un dels tres socis.<br />
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span>
El llaüt Marpuin pertany a una sèrie de llaüts concebuts per a esbarjo i no per a faena, dels quals només resten amb vida tres: Marpuin, Doris i Jose Manuel. Els dos primers continuen operatius fent servei d'esbarjo i el tercer hiverna en un magatzem a l'espera de restauració. Formaren part de la sèrie els següents llaüts: Xarxet, Michel, Peán, Alcion i Almirante, tots ells desapareguts amb diferents finals.<br />
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span>
Les plantilles van ser traçades pel mestre d'aixa, el tio Amadeo, els seus fills Bartolomé i Valentin Ros i els operaris Vicent Buigues, Bartolomé Sivera i Bartolomé Miralles, tots ells família.
Era una característica del disseny la forma estilitzada del buc: no massa ample en la quaderna mestra, un puntal lleugerament alt, la roda de proa llançada i absència de caperol i gorreta.<br />
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span>
A petició d'alguns armadors, s'hi podia fer l'orla de popa amb ventall per donar més comoditat a l'hora de seure. A les hores aquell tipus de llaüt responia al model de barca familiar d'esbarjo: sortir a prendre el bany amb els xiquets a les cales, fondejar-se per calar les canyes, anar al curricà de l'oblada i veure els bous a la mar mentre s'hi berena des del fondeig.<br />
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span>
La reparació que se li ha fet durant el mes de febrer de 2013, ha consistit en substituir la part superior del codast i les soletes de regala a banda i banda, la fusta vella ja estava oberta i solta per l'oxidació dels claus. S'ha emprat taula d'Iroko de 4 cm de gruix i perns de d'inox roscats de 6 mm en les juntes de proa amb la soleta de regala antiga. Les cares inferiors de la fusta nova han estat pintades d'imprimació de mini de plom carabassa i totes les cares de contacte apegades de sicaflex. La pintura d'esmalt s'ha donat amb els mateixos colors de sempre, blanc i gris.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Vegeu el vídeo:</span><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="281" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/59920051" webkitallowfullscreen="" width="500"></iframe> <br />
<a href="http://vimeo.com/59920051">Botadura de la Barca Marpuin del tio Amadeu</a> from <a href="http://vimeo.com/tvnetes">tvnet.es</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-18510802386490035852012-10-20T05:21:00.002-07:002013-02-28T01:57:01.752-08:00El Cap Prim Segon captura els ossos d'una balenaLes xarxes del nostre Cap Prim Segon han pescat esta setmana les vèrtebres d'un rorqual al canal d'Eivissa. Podeu llegir la notícia al <a href="http://www.xabiaaldia.es/econews/el_cap_prim_segon_pesca_varias_vertebras_de_un_rorcual-6761.html" target="_blank">Xàbia al dia</a>. Vegeu les fotos (cortesía de Guiomar Ramírez).<span id="cuerpoNoticia"></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHi6_xjlyCuFvyTNho1xBA_tzrJ7v-suTmxeBhTf0DRvlzNlyP3FLVkuXheaNrtu0zMLExQyl2-n7lEMpoaPVPeCjh546ltjRT5lxSqNRhcABSiLti8UZ81nPZvubiNBHZLS-I_YoDxuc/s1600/ElCapPrimSegonpescav_5996_1190+(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHi6_xjlyCuFvyTNho1xBA_tzrJ7v-suTmxeBhTf0DRvlzNlyP3FLVkuXheaNrtu0zMLExQyl2-n7lEMpoaPVPeCjh546ltjRT5lxSqNRhcABSiLti8UZ81nPZvubiNBHZLS-I_YoDxuc/s320/ElCapPrimSegonpescav_5996_1190+(1).jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnJHwQM1GKFi8ULQhfipVdB59Pwnq-tSvB-lLbGeg2LltbZfT0ItyqPm0aJ9A8rPHeg8kbFYvN_6_0R-FVH-Rcvh5veMpJGN-3K8gt6_6qvSYEP0sFGAtXwIqC8Nax4p9E_7JK1iQSIoM/s1600/ElCapPrimSegonpescav_5997_2747.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnJHwQM1GKFi8ULQhfipVdB59Pwnq-tSvB-lLbGeg2LltbZfT0ItyqPm0aJ9A8rPHeg8kbFYvN_6_0R-FVH-Rcvh5veMpJGN-3K8gt6_6qvSYEP0sFGAtXwIqC8Nax4p9E_7JK1iQSIoM/s320/ElCapPrimSegonpescav_5997_2747.jpg" width="320" /></a><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQTSbEeFYJEV0uYM29_xdQx5RKmE8QqOz7sU89QxV28NSe7Bf-x7t2x2v0rcyr3ph8tzk-5H2KzPfSaJJ-n4bo0YrXocR04lumqjkkXILjAsuQ7hxFm7nSxMzY99RCzmZCTEyROPPrwRs/s1600/ElCapPrimSegonpescav_5998_413.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQTSbEeFYJEV0uYM29_xdQx5RKmE8QqOz7sU89QxV28NSe7Bf-x7t2x2v0rcyr3ph8tzk-5H2KzPfSaJJ-n4bo0YrXocR04lumqjkkXILjAsuQ7hxFm7nSxMzY99RCzmZCTEyROPPrwRs/s320/ElCapPrimSegonpescav_5998_413.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-55124121720671039852012-07-30T01:36:00.001-07:002013-07-30T23:56:55.478-07:00El meu iaio Amadeo Ros. Segona part<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
<span style="font-size: xx-small; line-height: 14px;">[Aquest article es va publicar l'any 2011 en la revista de les Festes de la Mare de Deu del Loreto de Duanes de la Mar]</span><br />
<br />
En 1922 va tornar a Xàbia des dels Estats Units. Havia acabat la Gran Guerra europea i la conseqüència d'aquell període de conflictes marítims amb bloquejos, enfrontaments i naufragis va ser una demanda important de vaixells mercants per abastir una Europa renaixent. Totes les drassanes de la costa van rebre contractes per construir pailebots i balandres pel tràfic de cabotatge i oceànic. Amb la demanda de mà d'obra a les platges de València, el Cabanyal i Natzaret apleguen molts hòmens per treballar a les drassanes ja existents i d'altres plantades sobre les platges. Amadeo va estar una temporada treballant d'operari a una drassana de la platja del Cabanyal i enviant diners a casa. Va formar part de la colla de calafats que, entre d'altres, va bastir el pailebot <style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Trebuchet MS";
panose-1:2 11 6 3 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
--> </style>Elisa La Roda Ferrer, propietat d'una naviliera de València.</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWJc5p-MfQu9l3orsmrII1mWftdzhxWrCXIhKZJHlkhljyCUP3-L9PqI1gUtP_kWsg5hLwUJBkLxKMJTk__d05TCW-SahaUqc3Hf4ODFi_-JFCIyZkzlvUWr0lbFMPsRyFDHHIbqrovh4/s1600/Avi+Amadeo+20001-1" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWJc5p-MfQu9l3orsmrII1mWftdzhxWrCXIhKZJHlkhljyCUP3-L9PqI1gUtP_kWsg5hLwUJBkLxKMJTk__d05TCW-SahaUqc3Hf4ODFi_-JFCIyZkzlvUWr0lbFMPsRyFDHHIbqrovh4/s400/Avi+Amadeo+20001-1" height="241" width="400" /></a></div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">El tio Amadeo al timó del</span><span style="font-size: x-small;"> Joven Vicente</span><span style="font-size: x-small;">. Anys trenta del segle XX</span></div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
<br /></div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
Per la seua iniciativa i amb l'experiència adquirida en anys d'embarcament, navegacions, en tocar ports europeus i americans, i treballar en drassanes, Amadeo i el seu cosí Vicent (Vicente Buigues Pérez), comencen l'ofici de l'aixa amb l'ajuda inestimable de l'oncle Valentí (Valentín Ros Gavilà).</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
Van començar a traçar i construir, per encàrrec, embarcacions menors a la platja, tot compartint les feines de la fusta amb la pesca nocturna, <span style="font-size: small;">«</span>a la llum<span style="font-size: small;">»</span>, del peix blau amb fanals.</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
Amadeo va emprar diners a la família i amb el cosí i l'oncle fent-li costat van armar una pesquera. La pesquera de llum a l'encerclament és un art de <span lang="CA" style="font-size: x-small;">«</span>tarrafa», també anomenat «mamparra» i «cavallera». A més de l'art, la pesquera necessita equipar-se de dos llaüts: el dels fanals i el de l'art.</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
A primeries dels anys vint del segle passat encara no havien arribat els motors d'explosió, i la pesca es desenvolupava a rem i vela llatina.</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
Els noms de les barques de casa eren Unión, el llaüt dels fanals, i Amadeo, el llaüt de l'art. Posteriorment van construir un llaüt més gran ja amb motor anomenat Joven Vicente i l'equip de la pesquera el formaven les tres barques i nou o deu hòmens. Amadeo sempre anava patronejant el Joven Vicente i tenia cura del seu motor. Per la seua experiència de navegació en vaixells mercants de vapor i molt d'interés en comprendre el funcionament de les màquines, entenia tots els motors instal·lats als llaüts de Xàbia, i els seus propietaris en tindre algun problema recorrien a Amadeo per a que el solucionara. Cada dia al tardet s'hi reunien les tripulacions d'hòmens provinents «del poble» i «de baix la mar». Els patrons miraven el temps i si l'albiraven bo eixien a la mar, sempre havia de ser en calma. Si bufava algun «vent de fora» o si havia lluna prop del ple no eixien, per a la pesquera a la llum calia calma i fosca. El Joven Vicente remolcava els altres dos llaüts en les navegacions d'anada i tornada al calador, no prenia part en la maniobra de fer els bols de calar o xorrar. Encenien els fanals en enfosquir, al cap de poc temps, si detectaven peix suficient baix la llum es manava calar i feien un bol de «prima». El peix el copejaven «a orri» a la coberta del Joven Vicente i si n'hi havia molt navegaven a terra per descarregar-lo al mollet de Xàbia o a Dénia.<br />
<br /></div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYy9CGiuqn_YL4gX5t0e6YUGg6wGiph46Pr7ooYyuKLgkEgtkc80toLfA2SRXjzsWp_1b5bcXArLv8H6q6he0f3nfOoH0_d99iT3GoantSx7DGov9u88g75trDF2sse9UTS5MPb6ozJ4M/s1600/Avi+Amadeo+20001-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYy9CGiuqn_YL4gX5t0e6YUGg6wGiph46Pr7ooYyuKLgkEgtkc80toLfA2SRXjzsWp_1b5bcXArLv8H6q6he0f3nfOoH0_d99iT3GoantSx7DGov9u88g75trDF2sse9UTS5MPb6ozJ4M/s400/Avi+Amadeo+20001-2.jpg" height="235" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">El llaüt de l'art</span> <span style="font-size: x-small;">Amadeo. Tripulants llevant peix esmallat</span></div>
<br />
Els altres dos llaüts s'hi mantenien al calador fent llum en espera d'una altra mola de peix. Si per ventura aconseguien amolar el peix baix dels fanals, els tripulants del llaüt de l'art li feien bol novament. En qualsevol cas, si havien aconseguit matar-lo com si no, a l'alba se'n tornaven bogant cap al mollet de Xàbia.</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
En 1923 Amadeo es va casar amb Ana Maria Ros Buigues, cosina seua i filla de l'oncle Valentín Ros Gavilà i Maria Buigues, dels <i>Marguí</i> de Moraira. En 1924 va nàixer el primer fill del matrimoni, Bartolomé. En 1931 va nàixer el segon fill, Valentín.</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
La casa on vivien era davant la platja, a la vora del Gorg Salat i del pont de Triana. Als pocs dies de nàixer Valentí, el matrimoni decideix parlar amb la junta de l'Asil Hermanos Cholbi per llogar la finca del Sequer, dalt mateix de la Caleta. La finca, a més d'un sequer amplíssim estava dotada d'un riurau i una casa bastant gran. La família es va traslladar a viure a la casa del sequer, que a partir d'aleshores se li diria el sequer del tio Amadeo i la tia Anita. Amb el lloguer de la finca van aconseguir un bon espai pel treball i el riurau va esdevenir taller d'aixa i calafateig.</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
Els hòmens de la família alternaven els dos oficis, calafats i mariners. La pesca a la llum s'havia de fer amb calma de mar i vent, per això a l'hivern amb els temporals de mestral i de llevant, podien treballar quasi tots els dies al riurau amb reparacions</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
i noves construccions de barques.</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
Els fills i nebots d'Amadeo i Anita van aprendre tots l'ofici d'aixa i calafateig, per això la família Ros a Xàbia, va ser sinònim de construcció naval a petita escala.</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
En varen ser el mestres autodidactes al front del taller Valentín Ros Gavilà, Amadeo Ros Rodríguez i Vicente Buigues Pérez.</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
Els fills, Bartolomé i Valentín, els nebots, Bartolomé, Amadeo i Eugenio Sivera Ros; José i Bartolomé Miralles Ros i Bartolomé Ros Pérez, tots van aprendre l'ofici des de xicons al taller del riurau.<br />
<br /></div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgryfbifLvWemXAQIIA45_0-ddtkh6foIK8niuLby60fezxIr0AW16ppDGjqdXn4cyjwN4n8R29ZgS9ougk7xy4L462osPzK-fs1UZpsxdL8LQ8oqVliBFh3Z18XiQjPXZiE6Yfo_Fy2o0/s1600/Avi+Amadeo+20001-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgryfbifLvWemXAQIIA45_0-ddtkh6foIK8niuLby60fezxIr0AW16ppDGjqdXn4cyjwN4n8R29ZgS9ougk7xy4L462osPzK-fs1UZpsxdL8LQ8oqVliBFh3Z18XiQjPXZiE6Yfo_Fy2o0/s400/Avi+Amadeo+20001-3.jpg" height="216" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">El tio Amadeo i Vicente Buigues Pérez. Anys trenta del segle XX</span></div>
<br />
En esclatar la Guerra d'Espanya i per ordre del govern, van ser requerits a incorporar-se tots els hòmens de la reserva de la Matrícula de Mar, mariners, patrons, motoristes i calafats. Amadeo en fou mobilitzat a l'Arsenal de Cartagena. Al cap d'uns mesos, quan la situació ja es presentava irreversible, Amadeo amb altres companys mariners de la comarca, van decidir abandonar el servei: desertar i tornar al poble. Ho van fer d'amagat pel temor de ser arrestats per les brigades del comité. El viatge a peu des de Cartagena els va costar uns quants dies fins aplegar a Xàbia.</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
Per donar seguretat a la família, durant els bombardejos de la Pava, es van traslladar a viure temporalment al Putxol, primerament a la caseta de Gual i després a la de Bolufer. Els hòmens, per la nit, van continuar treballant en la pesca.</div>
<div style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
Quan la guerra va acabar la família Ros va tornar a la finca del sequer. <br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Nota de l'autor: Podeu llegir la primera part d'aquest escrit en <a href="http://barcadebou.blogspot.com.es/2010/11/el-meu-avi-amadeo-ros-i-rodriguez-1899.html">El meu avi Amadeo Ros i Rodríguez (1899-1978)</a>, en aquest mateix blog.</span></div>
Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-16703370191175404522012-05-09T15:08:00.001-07:002012-05-21T13:17:38.802-07:00La barca de bou Pacurri<h4>
I. ANTECEDENTS HISTÒRICS</h4>
<b>El caero</b><br />
«Llaüt caero» és el nom que rebia una barca quillada construïda en les platges de les comarques valencianes del sud. En el temps de la vela, a la Marina, l’Alacantí, el Vinalopó i per extensió la costa de Múrcia, era costum dels mestres d'aixa la construcció de barques quillades per als serveis de la pesca «al bou en parella», les «enviades» que les assistien i les «barques de la cavalla» de la mar gran. Les barques dedicades al servei del comerç de cabotatge eren els «llaüts de viatge» i les «barques de mitjana».<br />
Els «caeros» es caracteritzen per tindre la mesura màxima de la mànega al terç de popa i ser més alts de codast (de popa) que de roda (de proa).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghHK4Ja7sYwkfw89qvoMuQezcZLbNI3ap33h8jg09r7PnNXJ0klV4B3bJwmBxCd7ngVBhD58di6r9-6g4-IslHRcSGZsOQIwjbDfUwFQewPI06XkVNkS-6AQyWyUVPS1KOHXGWxsvNbMA/s1600/P1030316.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghHK4Ja7sYwkfw89qvoMuQezcZLbNI3ap33h8jg09r7PnNXJ0klV4B3bJwmBxCd7ngVBhD58di6r9-6g4-IslHRcSGZsOQIwjbDfUwFQewPI06XkVNkS-6AQyWyUVPS1KOHXGWxsvNbMA/s320/P1030316.jpg" width="320" /></a></div>
<b>La transició</b><br />
L'any 1924 van començar a instal·lar-se els primers motors de combustió interna. Els Kermat, Laval i Bolinder, s'anaven imposant a la flota dels llaüts de pesca. Els primers 10 anys (1924-1934) s’hi motoritzaren la meitat de les barques. Després vingué la Guerra d'Espanya que va allargar aquest procés fins mitjan anys 40 del segle passat.<br />
<br />
<b>Els caeros del bou</b><br />
Els grans llaüts de parella, les parelles del bou, construïts abans dels motors, posseïen les línies fines a la popa (els fins de popa) i les plenes al terç de proa, de l'obra viva. Els mestres d'aixa de seguida modificaren les plantilles per adaptar els nous bucs al llast fix de la maquinària, omplint els traçats de les línies de popa.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN0N9v83ra9SkImkigtSEqTev72TIozUVoU7RYqVGkjUW-SWFqBtnvgXp-ql2oFels8y7Vbsf9q1y1AgO_io1KDgEtu37PmQ8j33d3qsK3fuulUE4vo-r6o4XpbKGdnAee-zoUEWho8LE/s1600/barco-pacurri.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN0N9v83ra9SkImkigtSEqTev72TIozUVoU7RYqVGkjUW-SWFqBtnvgXp-ql2oFels8y7Vbsf9q1y1AgO_io1KDgEtu37PmQ8j33d3qsK3fuulUE4vo-r6o4XpbKGdnAee-zoUEWho8LE/s400/barco-pacurri.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: right;">
</div>
<br />
<h4>
II. BREU HISTÒRIA DEL PACURRI</h4>
<b>El caero Jóven Juanito</b><br />
En 1932 fou construït el Jóven Juanito sobre la platja d'Alacant pel mestre Jaime Pomares González a petició de l'armador de Calp Andrés Perles Tomás. Se li va instal·lar un motor semi diesel lent de combustió interna marca Volund de 65 cavalls de potència. L'eslora fa 15,05 m, la mànega 4,94 m, el puntal 2,27 m i té un registre brut de 37 tones. Al full d'assentament de dades de Capitania, aleshores Ajudantia de Marina, consta que s’hi van invertir 4.900 pessetes en materials i jornals i 20.500 corones daneses en el motor. Fou catalogat com a balandro de pesca-motovelero per aparellar l'arbre amb una vela cangrea.<br />
En temps de guerra<br />
Com moltes altres barques de pesca dels litorals peninsulars, l’Armada Espanyola va requisar el Jóven Juanito. Amb el nom genèric de bous armados, eren conegudes les barques de pesca (normalment d'arrossegament amb un tonatge mínin de 15 tones) que el govern d'aleshores va requisar per dedicar-les al servei de vigilància i inspecció. Estaven armades d'una metralladora i una dotació de militars, a més d'una tripulació mínima de pescadors, entre els quals hi havia molt sovint els propietaris, que vetlaven per la integritat de la barca.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3NOnIuWxMR-0JjRqpftZIvlHgrlCZr_RfP4-yGQyWzCwx09KUycA_7i8u1aTN-sESRTlfLR7KigIsdSxY3l3japUPh1nJBpQW4nPCm2Niw7GqWQrF3mOMznbcatCiImogrYvDHRFW9_c/s1600/08715.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3NOnIuWxMR-0JjRqpftZIvlHgrlCZr_RfP4-yGQyWzCwx09KUycA_7i8u1aTN-sESRTlfLR7KigIsdSxY3l3japUPh1nJBpQW4nPCm2Niw7GqWQrF3mOMznbcatCiImogrYvDHRFW9_c/s320/08715.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<b>Vida de servei</b><br />
Conforme consta escrit en el full d'assentament de dades de Capitania marítima d'Altea, la barca Pacurri, ex Jóven Juanito i ex José Andrés, pertanyia a la matrícula d'Altea, amb el foli 560. El primer armador fou Andrés Perles Tomás, de Calp, que féu la comanda de construcció al mestre Jaime Pomares González, d'Alacant, en 1932. La patent de navegació mercantil, signada de puny i lletra pel president de la República Niceto Alcalá-Zamora, fou entregada al patró de Calp José Morato Femenia el dia 18 de març de 1934.<br />
Passats els temps de guerra i patrullatge, se li va fer la primera reparació a la drassana d'Ansorena y Cia, de Málaga en 1948.<br />
En 1951, a petició de l'armador, canvia el nom de Jóven Juanito a José Andrés.<br />
En agost de 1955 entra a reparar motor i buc a la drassana de Vicente Belliure de Calp.<br />
En octubre de 1957 passa la barca a ser propietat de Clara Perles Ferrer, de Calp.<br />
En març de 1960 consta una reparació; no s'especifica quina.<br />
En 1961 el seu patró de pesca, José Pastor Ivars, és multat amb 900 pessetes per cometre una infracció, pescar en aigües prohibides en època de veda.<br />
En agost de 1963 entra a reparar a la drassana de Vicente Belliure de Calp.<br />
En 1965 consta l'anulació de la infracció de pesca de 1961.<br />
Es fa el primer canvi de motor en 1965 a la drassana de Vicente Belliure de Calp. Fan la feina els mecànics de Taller Mecánico J. Pérez y Cia d'Alacant. Se li substitueix el motor original marca Volund de 65 CV de 1932 per un altre motor Volund de 90 CV desmuntat de la barca de bou Carretero de la matrícula de Tarragona amb foli 2087.<br />
En 1975 es produeix el segon canvi de motor a càrrec del taller Lars Conti Olsen e Hijos S. L. d'Alacant. Es canvia el motor Volund de 90 CV per un altre Volund de 112 CV de 2 cilindres, desmuntat de la barca de bou Melchora, foli 1268 de la matrícula d'Alacant.<br />
En abril de 1982 la barca passa a ser propietat dels germans de Calp Andrés, María Teresa i María Consuelo Morató Perles.<br />
Es fa un tercer canvi de motor en novembre de 1982. A la drassana de Calp Astilleros Belliure S. L. es desmunta el Volund 112 de 2 cilindres i se li instal·la un motor diesel ràpid de 120 CV marca Talbot Chrysler amb número de sèrie 12.528.<br />
En novembre de 1983 passa a ser propietat de Francisco Cabrera Vidal i José Antonio Cabrera Pérez de Calp.<br />
En abril de 1984 s'enregistra un segon canvi de nom, passa de José Andrés a anomenar-se Pacurri.<br />
Per últim hi figura una anotació de compromís de paralització definitiva amb data 10 de juliol de 2000. <br />
No hi ha assentada cap dada de canvi de modalitat de pesca ni altra dedicació comercial que no siga la pesca d'arrossegament.<br />
<br />
<h4 style="text-align: center;">
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=ca&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F105704610410099497473%2Falbumid%2F5661142404019467121%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCNqOsMz8342-Pw%26hl%3Dca" height="336" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="500"></embed> </h4>
<h4>
III. PROCÉS DE RECUPERACIÓ</h4>
<b>Presa de contacte</b><br />
En setembre de 2005, gràcies als pòsits de Calp i de Xàbia, l'Associació va prendre contacte amb els propietaris, la família Cabrera Pérez. Des d'un primer moment va haver-hi afinitat entre els desitjos del propietaris i els objectius de l’associació de salvaguardar barques antigues, més encara si es tractava del Pacurri, la barca més antiga dels ports de la comarca.<br />
<br />
<b>El procés burocràtic</b><br />
La signatura davant de notari de la cessió de la barca es va fer el 2 de novembre de 2006. L'Ajuntament de Xàbia va acceptar la propietat compartida per dur endavant el projecte. El procés burocràtic per canviar l'enfonsament pel registre no comercial de llista 8a ha estat molt laboriós per les reticències de Capitania Marítima, on no es refiaven de la maniobra malgrat estar ben tipificat en la famosa llei. No hi havia precedents en pesquers antics salvats i el nostre era el primer. La barca ha quedat enregistrada a la Capitania Marítima d'Altea amb la matrícula 8a AT 5-2010.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=ca&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F105704610410099497473%2Falbumid%2F5740830685441768753%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCIz-4sP-i9LpYw%26hl%3Dca" height="336" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="500"></embed><b><br /></b></div>
<b>La restauració</b><br />
El projecte de restauració està traçat en una recreació, en la línia de tornar la barca a l'aspecte de primeries del segle XX, armada de vela llatina conforme les parelles del bou, però amb els avanços actuals en seguretat i navegació. El pressupost s'estima al voltant de 200.000 euros.Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-72879299876784037392012-05-09T02:59:00.001-07:002012-05-09T15:09:28.286-07:00Com fer una gassa de mà<div style="text-align: left;">
<span style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small;"><span style="line-height: 18px;"></span></span></div>
<span style="color: #333333; font-family: inherit;">Amadeu Ros a bord del Pacurri fent una gassa de mà o as de guia. La Fontana, Xàbia, 22 d'abril, 2012.</span><br />
<span style="color: #333333; font-family: inherit;">Diuen que és "el més utilitzat com a gassa, ja que no necessita entolladura, i a la vegada, encara que s'haja produït una gran tensió, és bo de desfer." (www.amicsdelamar.com)</span><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="285" src="http://www.youtube.com/embed/7XcFHvgajHY" width="504"></iframe>Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-16208308797842683852012-03-05T03:05:00.000-08:002012-03-05T03:05:30.501-08:00Reparació i avarada del llaüt Ampa<div style="text-align: center;"><embed flashvars="host=picasaweb.google.com&captions=1&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F115471062870186492297%2Falbumid%2F5698916720987337297%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCNWr7_P_x9zRUA%26hl%3Des" height="331" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="508"></embed></div>Durant el mes de desembre de 2011 vam fer una reparació en l'obra morta del llaüt Ampa. En 1991 se li havia reparat l'obra morta i la coberta.<br />
Fou construït en 1972 pels germans Bertomeu i Valentí Ros, de Xàbia. La popa del llaüt era originalment de «palmito», una popa pensada per donar espai i acomodació a dos persones assegudes amb l'arjau enmig per servar.<br />
Amb aquesta última reparació hem suprimit el palmito per podriment de la fusta de les gambotes i el folre a causa de l'aigua de pluja. També s'hi ha suprimit el motor, un Solé de 9 CV que es va avariar. Hem suplit la força mecànica per l'aparell de vela llatina i dos parells de rems.<br />
Podeu vore en quin estat estava i una sèrie de fotos de la faena i els operaris de la reparació dirigits per Valentí Ros, a més d'altres col·laboradors ocasionals, i finalment la xicoteta festa en què es va convertir la seua avarada en el moll del port de Xàbia mitjançant la grua del Cap Prim Segon.<br />
<div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="284" src="http://www.youtube.com/embed/hrDVb4bWILU" width="504"></iframe></div>Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-7787636469811627332012-01-26T08:17:00.000-08:002013-07-30T23:57:12.904-07:00La Roca dels Felius<div class="MsoNormal" style="margin-top: 6pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 14px;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 14px;">En record d'Anita Ros i Buigues, la tia Anita d'Amadeo</span><br />
<div>
<div style="font-size: small;">
<i style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 14px;"><br />
</i></div>
<span style="font-size: x-small;"><i style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 14px;">Per Amadeu Ros i Torres, nét d'Anita i Amadeo. Patró de barca de bou</i></span></div>
<div style="font-size: small;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 14px;"><br />
</span></div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: 14px;"><span style="font-size: xx-small;">[Aquest article es va publicar l'any 2010 en la revista de les Festes de la Mare de Deu del Loreto de Duanes de la Mar]</span></span><br />
<div style="font-size: small;">
<br />
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">La meua iaia Anita era molt versadora, als néts ens contava històries, contes, acudits i, sobretot, com s'hi vivia al barri de la Duana quan ella era menudeta.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin-top: 4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">Me'n recorde de quan em contava de l'existència d'una roca que criava molt de peix. Jo encara era menut i no sabia res de mar, on era ni com s'hi podia aplegar a eixa roca. Després, amb el temps i l'estima per les coses de la mar, vaig poder entendre tot allò que ella em va transmetre com si fora una cosa de llegenda.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin-top: 4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">Tots hem sentit parlar de la Roca dels Felius,<sup>1</sup> allà per fora del Cap de la Nau, entre les 35 i les 62 braces d'aigua.</span><br />
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">Salpant<sup>2</sup> de Xàbia en direcció a «la Roca» cal navegar cap a xaloc unes sis milles, això que en l'actualitat es fa en poc més de mitja hora, fins el segle passat representava per a un llaüt<sup>3</sup> i la seua tripulació entre dues i quatre hores a força de rems i vela llatina.</span> <br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin-top: 4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">Parlant-me del segle passat i l'anterior, entre 1890 i 1920, que era quan la meua iaia Anita era menuda, jo aplegava a un nivell de sorpresa molt alt.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin-top: 4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">Em parlava de son pare el tio Valentí que anava amb un llaüt a la vela i al rem amb una tripulació de tres o quatre hòmens a calar la sàrcia «les soltes»<sup>4</sup> a la Roca dels Felius. Contava que tornaven carregats de tota classe de peix<sup>5</sup> i bestina:<sup>6</sup> lluç, moll, escorpa, llagosta, llamàntol, mussola, passadora, ratjada...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin-top: 4pt;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDA0Jy9g2rvoSKQ1GRU9uI0oOIz5zEbo3jNSwWPKI5q3jkBKRgKWOnobAXxl4jSAPTbpDbOS9DK82uL4YAhyphenhyphenKgSzi-fEWGe3AvRPvPBx8bSm3wrOqwTEb4qaKwkAPwWLVNJvQaN8o4zHQ/s1600/AnitadAmadeo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDA0Jy9g2rvoSKQ1GRU9uI0oOIz5zEbo3jNSwWPKI5q3jkBKRgKWOnobAXxl4jSAPTbpDbOS9DK82uL4YAhyphenhyphenKgSzi-fEWGe3AvRPvPBx8bSm3wrOqwTEb4qaKwkAPwWLVNJvQaN8o4zHQ/s320/AnitadAmadeo.jpg" height="320" width="185" /></a></span><span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">Per a ella, la Roca dels Felius, era un lloc mític només conegut a través d'allò que contaven els mariners, és clar que mai no es va embarcar en cap eixida a la pesca, aleshores la feina de les dones i les xiquetes era atendre la casa, armar i remendar sàrcia i anar als magatzems a triar i empaquetar pansa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin-top: 4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">Per a la meua iaia Anita aquell calador devia ser com un gran contenidor de peix i marisc perdut més enlla de l'horitzó on les veles dels llaüts ja no es veien i on només sabien aplegar els patrons experimentats com son pare el tio Valentí.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin-top: 4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">La Roca dels Felius, per la seua situació a l'est del Cap de la Nau, està exposada a tots els vents de la rosa.<sup>7</sup> Si el vent refresca es forma tràngol,<sup>8</sup> la navegació és més dificil i la feina de calar<sup>9</sup> o xorrar,<sup>10</sup> la sàrcia s'ha d'ajornar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin-top: 4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">També és molt important la marea,<sup>11</sup> la corrent que pot ser de garbí<sup>12</sup> o de llevant.<sup>13</sup> Quan els mariners aplegaven a la Roca, el patró havia de mirar la marea. Les marees o corrents, a vegades de garbí i a vegades de llevant, és a dir, en direcció nord o en direcció sud, són importants per triar el rumb de calada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin-top: 4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">Si eren molt fortes desplaçaven la tena<sup>14</sup> i </span><span lang="EN-GB" style="font-family: Verdana; font-size: small;">s'engolien<sup>15</sup> els calaments<sup>16</sup> i els galls<sup>17</sup> havent</span><span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;"> d'esperar a que amainaren o canviaren de direcció per poder localitzar les patnes de suro dels galls i començar la maniobra de xorrar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin-top: 4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">Per a xorrar a mans les peces de soltes des d'una profunditat de 30 o 40 braces, comptant que eren armades de fil torçal<sup>18</sup> de cotó sobre tresses de cánem<sup>19</sup> i sumant el peix esmallat, calia fer una força constant superior a 50 kg. Un home s'hi posava dret al corredor<sup>20</sup> del llaüt hissant la sàrcia amb les mans, els braços i l'esquena, un </span><span lang="EN-GB" style="font-family: Verdana; font-size: small;">segon home als rems vogant o ciant, manejant a</span><span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;"> les ordres del que xorra i un tercer halant, apartant les bagades<sup>21</sup> del peix esmallat i fent sentina.<sup>22</sup></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin-top: 4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">Aconseguida i finalitzada la maniobra, la pesquera quasi sempre era bona i la tornada es feia curta. Sobre la platja de la Grava sempre hi havia gent a l'aguait per alertar dels llaüts que tornaven a terra i ajudar a la maniobra de desesmallar el peix dels tels, desembarcar els calaments o la sàrcia i treure el llaüt a la platja.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; margin-top: 4pt;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana; font-size: small;">En paraules d'Anita: «Feia goig de vorer el peix que mataven».<sup>23</sup></span></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="line-height: 14px;"><br />
</span></span></div>
<div>
</div>
</div>
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">----</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: xx-small;">NOTES</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">1</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>Roca dels Felius</i>: nom propi d'una muntanya submarina a l'est del Cap de la Nau. No és alta, ni té muralls significatius, però aleshores albergava un ecosistema riquíssim de vida submarina, coralls de diverses espècies i gorgònies (candelers, crespellars i oliveres) que donaven cau i amagatall al peix i marisc propi de roca. Així mateix s'ha perdut en la memòria dels nostres majors el perquè del seu nom.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">2</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>salpar</i>: eixir a la mar o hissar un aparell a bord.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">3</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>llaüt</i>: embarcació de fusta típica dels mariners de la Mediterránia, d'entre 4 i 15 metres d'eslora, que fins 1924 només navegaven a rem i vela llatina.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">4</span></sup><span style="line-height: 110%;"> soltes: peces de sàrcia de 30 braces de només un tel i de malla bastant clara. El tel va armat a les tresses del suro i del plom. S'empren per capturar peix gros deixant-les calades al fons.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">5</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>peix</i>: nom genèric que en diuen els mariners a totes les espècies de peixos d'escata.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">6</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>bestina</i>: nom genèric que reben els peixos d'esquelet cartil·laginós i de pell de cuiro o sense escata com la mussola, la passadora, el gat, la ratjada, el milà, el rap o l'emperador.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">7</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>rosa dels vents</i>: plasmació sobre el paper dels «huit vents del món». Tramontana, gregal, llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent i mestral. La Roca dels Felius no està arrecerada i rep el vent i la marejada des de tot l'horitzó.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">8</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>tràngol</i>: onades formades pel vent. Com la Roca esta lluny de terra, qualsevol vent fresc produeix onades.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">9</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>calar</i>: maniobra d'amollar un aparell a la mar per a que pesque.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">10</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>xorrar</i>: maniobra de llevar, pujar o recollir un aparell des de la mar. Començava el patró o l'home més forçut.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">11</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>marea</i>: és el corrent o desplaçament de les masses d'aigua de la mar. Se solen desplaçar a diferents velocitats i direccions. Els mariners les anomenen de quatre maneres: «de llevant» si va cap al sud, «de garbi» si va cap al nord. «de terra» si va cap a l'est i «de fora» si va cap a l'oest.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">12</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>garbí</i>: mot que els mariners valencians i catalans empren genèricament per denominar el sector de l'horitzó entre el sud i l'oest per tal de dennir la direcció del vent, la marea o el rumb amb què es navega.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">13</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>llevant</i>: el sector de l'horilzó entre el nord i l'est.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">14</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>tena</i>: conjunt de calaments i peces de sàrcia unides que formen un aparell de pesca.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">15</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>engolir</i>: quan una marea és forta, per sobre d'un nuc de velocitat i els pedrals dels calaments aguanten i no llauren, aplega a enfonsar els galls i no es poden veure des de la superfície.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">16</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>calament</i>: joc de boia, cap i pedral que senyalitza i aguanta un aparell de pesca al fons. Se sol armar un calament en cada extrem de la tena.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">17</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>gall</i>: boia feta de patnes de suro vegetal amarrades i travessades per una canya a la que se li amarrava un penó per poder veure-la de lluny.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">18</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>torçal</i>: fil de cotó amb les fibres retorçudes i tintades.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">19</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>cànem</i>: caps filats amb fibres de la planta del cànem. Les tresses de la sàrcia solta venen a ser grosses com un dit.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">20</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>corredor</i>: és la coberta del llaüt propera a les bandes des d'on es feinegen els aparells.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">21</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>bagades</i>: el tram de la sàrcia que du el peix esmallat s'aparta a una banda apartada del muntó.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">22</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>halar i fer sentina</i>: maniobra d'anar recollint, la xàrcia o l'aparell de les mans del tripulant que xorra i dipositar-la ordenadament fent un muntó a la sentina del llaüt o al corredor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 110%; margin-top: 6.0pt;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: x-small;"><sup><span style="line-height: 110%;">23</span></sup><span style="line-height: 110%;"> <i>matar peix</i>: expressió dels mariners de la nostra comarca per designar el verb 'pescar'. Per exemple: «Que heu </span><span lang="EN-GB" style="line-height: 110%;">mort?». «Hem mort quatre coves de moll».</span></span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; line-height: 110%;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-33395841078259098042011-11-27T03:14:00.000-08:002011-12-10T13:49:31.743-08:00La IX Trobada de Barques Tradicionals a Xàbia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwyiLgnJ6p5tXCo396XnBrHxZrx71rUXhMYL3iKSM4MFQAbaiKdjm7HzvdBe-lyL9q_ozwN-VUuewPOa1EY1bY_S8uL2E3Yd4_b7S_xqnzGe7M5Lm62IJA8Ssy5RF9YMIi68jWnDMq_Vc/s1600/IMG_1288.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwyiLgnJ6p5tXCo396XnBrHxZrx71rUXhMYL3iKSM4MFQAbaiKdjm7HzvdBe-lyL9q_ozwN-VUuewPOa1EY1bY_S8uL2E3Yd4_b7S_xqnzGe7M5Lm62IJA8Ssy5RF9YMIi68jWnDMq_Vc/s320/IMG_1288.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Després d'un octubre de dies assolellats i calmosos, va aplegar el canvi i la fi del món. Masses d'aire fred en altura sobre masses d'aigua càlida de tardor. Les condicions perfectes per diluviar i omplir barrancades amb destinació a la mar Mediterrània.<br />
En prevenció, avisos de perill per onsevol. Alertes disparades i actuació de serveis civils. A la península de la Marina aigua a cànters i una mica de llebeig.<br />
<br />
Dissabte 29 d'octubre al migdia vam començar la trobada de barques, arremullats i sense ganes de dinar plegats a la llotja. Per la vesprada va parar de ploure i ens veiérem a mitjan vesprada per començar amb més forces.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7nZEa2BV4ilXt4Sp0u-W2K-bKC6lhNLIOuf-D-NULdmHgMxeG_pZMgFDu0OVzdXhsw8By6xxkobCuRe_wb_Ad8GDDGPla3nQlK8AkmmpBXSjFwsFe0SooV4d2_VgfK8dGbtQhqqB0vww/s1600/DSC05602.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7nZEa2BV4ilXt4Sp0u-W2K-bKC6lhNLIOuf-D-NULdmHgMxeG_pZMgFDu0OVzdXhsw8By6xxkobCuRe_wb_Ad8GDDGPla3nQlK8AkmmpBXSjFwsFe0SooV4d2_VgfK8dGbtQhqqB0vww/s200/DSC05602.JPG" width="200" /></a></div>Estava previst que pel matí faríem un taller de rem amb el llaüt dels bogadors per a la delegació de valents de Thiviers. No va poder ser, els francesos i els seus amfitrions de l'Associació d'Amics de Thiviers van acudir a l'hora del sopar de benvinguda.<br />
El nostre mestre guisador Nàssio Safrà ens va governar amb tres paelles d'un suc roig sentit i gustós. Sorelles, cavalles, furons, lluços i bogues componien la proteína. La creïlla acompanyava el peix i tot plegat ben substanciós amb el sofregit d'all, tomaca, pebre-roig, nyora i oli.<br />
Els assistents a l'àpat de benvinguda vam ser al voltant de 150 persones. El grup de música i cançó popular i mediterrània Urbàlia Rurana ens va acabar d'alegrar la nit amb els seus temes que foren ballats amb entusiasme.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv5xskgsmCiJlqyC8rtm2ctCkGkj8Sdi17_q39nRTA2e3ucCkfLIxx9GkI7bpjvmX2JVyYwIlJXwo-Vj9RG88eKy40AONlMgJ3XG8PgWuAU4hfY3Xxe9ItWo4bctdXhPLV2i4AxKjRfaw/s1600/DSC05612.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv5xskgsmCiJlqyC8rtm2ctCkGkj8Sdi17_q39nRTA2e3ucCkfLIxx9GkI7bpjvmX2JVyYwIlJXwo-Vj9RG88eKy40AONlMgJ3XG8PgWuAU4hfY3Xxe9ItWo4bctdXhPLV2i4AxKjRfaw/s200/DSC05612.JPG" width="200" /></a>A mitjan concert, durant el descans dels músics, s'hi van lliurar els premis del 4t Concurs de pintura ràpida «José Lledó» i els records de la trobada a les associacions de l'agermanament Amigos de Jávea de Thiviers en Perigord i els seus amfitrions de Xàbia, els Amics de Thiviers.<br />
Les barques participants de la trobada van ser: llaüt de mitjana Borinquen, llaüt Xarxet, llaüt Doris, llaüt Salines i bot Àina.<br />
<br />
Diumenge 30 va començar amb vent a ratxes de component nord i ullades de sol. A mitjan matí estaven previstos els bols de l'agullera del patró del Xatet, però arribava a la badia una mar grossa de gregal que va desaconsellar la maniobra. Els llaüts i el bot van actuar eixint a la mar i complint els desitjos de fer bordos cap a fora i cap a terra, que es van poder veure des del passeig i ser fotografiats a plaer.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMg89dzvDuJt1MKtr6HJOxBn2-WErkOxNHnaXrH2bTiZ4cjQjTWrGH5Os1aWeD1RCrgKo7a77xAe4NdHCTF0b0PRhOkSYTTeeQesPkzhu_mlg21kaO-vgdPlsNlui3dfZviTTn7RmzA_I/s1600/IMG_1322.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMg89dzvDuJt1MKtr6HJOxBn2-WErkOxNHnaXrH2bTiZ4cjQjTWrGH5Os1aWeD1RCrgKo7a77xAe4NdHCTF0b0PRhOkSYTTeeQesPkzhu_mlg21kaO-vgdPlsNlui3dfZviTTn7RmzA_I/s200/IMG_1322.JPG" width="200" /></a>Els balladors de nanos del Grup de danses Portitxol i la seua colla de dolçaines i tabals van actuar des de terra per tot el passeig sorprenent tots els que passejaven i prenien el solet.<br />
A migdia Nàssio ens va fer arròs a banda, 11 kg d'arròs per a 80 persones, i no en va sobrar.<br />
A la nit el sopar es va fer al Club Nàutic complint i concloent els àpats de la trobada.<br />
<br />
Dilluns 31 de matí va ser la glòria dels navegants tradicionals de Xàbia. Un sol brillant, un alé de llevant i una mar en calma que convidava a ser mariner a tot aquell que en eixos moments observara la mar. Els llaüts Xarxet i Borinquen empraren mig matí en navegar el plat de mar de la badia. El llaüt de mitjana Borinquen va hissar tot el drap a bord: floc, mestra i mitjana. El llaüt Xarxet l'escortava amb el càmera Bernat gravant en vídeo.<br />
A migdia de dilluns vam donar per conclosa la novena trobada tot esperant que els deus de la Mediterrània siguen més benignes en la propera edició.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWE99ug8Tt6pX3K9yo798o6ZNGmwbOmwK3SSJoSY1XLSJaKAT5Qe-uSAKgm-UvLFk93XrK7vH_7168X8YZuDvL2a60ARGmcVedoKazqmt7BzE3evn-JqNqZhMepoFcYroaIjDiTeVzys/s1600/IMG_1304.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWE99ug8Tt6pX3K9yo798o6ZNGmwbOmwK3SSJoSY1XLSJaKAT5Qe-uSAKgm-UvLFk93XrK7vH_7168X8YZuDvL2a60ARGmcVedoKazqmt7BzE3evn-JqNqZhMepoFcYroaIjDiTeVzys/s400/IMG_1304.JPG" width="265" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Nota: Les fotografies són cortesia de la revista <i>Xàbia al dia</i> i de l'autora Guiomar Ramírez-Montesinos.</span></span></div>Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-19186687506561974862011-10-07T03:15:00.000-07:002011-10-11T02:40:38.695-07:00Córrer bou cap a Llevant<span lang="CA" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">De bon matí els tripulants de la parella Sant Bernat i Sant Josep han calat bou cap a llevant,<sup>1</sup> el llebeget els empenta cap al nord i, si tot va bé, a migdia xorraran.</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;">Han calat i remolquen el bou durant tres o quatre hores en direcció nord. Van aplegant a la mar de Dénia on el fons és més ample i les 35 braces estan més lluny de terra. Les senyes</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>2</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> que el patró va mirant corresponen al Cap de Sant Antoni com a senya de costa i les muntanyes més properes com a senyes de terra. El Cap de Martí i la torre del Portitxol, la Llorença, Oltà, la serra de Bèrnia, la Garganta, el campanar de Xàbia, el tossal de Santa Llúcia i el Montgó són les senyes de terra que aniran corrent i canviant d’enfilació sobre el Cap de Sant Antoni.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;">La parella ha calat en 35 braces d’aigua per fora del Cap Prim amb el vent a l’aleta de babord. A rumb de nord, com assenyala l’agulla</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>3</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> del compàs, van augmentant el fons fins les 40 braces quan tenen la senya de la torre del Cap de Sant Antoni per dins de Montgó.</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>4</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;">A l’hora d’afermar la malleta i donar vela el cuiner s’ha posat a la feina de rostir una mica de peix i ha tret la catalana del vi i queviures per pegar el mos de l’esmorzar. La coixinera de la galeta</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>5</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> sempre present, la platera amb dos dotzenes de rafets que el xicon va apartar de la correguda de vesprada i un grapat de sardines arengades de casc. Tots plegats a popa van menjant i bevent.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">El peix de l’esmorzar es torra sencer, per poder xuclar-li la tripeta i el fetget. El cuiner el presenta dins de la platera amb un llarg raig d’oli que serà recollit amb la poca molla de la galeta.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">La catalana del vi fa la roda i reposa a la vora del patró.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;">Després d’esmorzar el segon</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>6</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> mana la feina de repassar un bou</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>7</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> als hòmens. El xicon i el cuiner comencen a enllestir el dinar. El segon ompli agulles de fil per cosir els forats que van fer els marrocs</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>8</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> la vesprada anterior, els altres tres hòmens van palmejant la xàrcia i llinant els tels</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>9</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;">. Els forats s’aparten a una vora en espera de ser netejats i cosits.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;">El xicon talla i pela el peix bestinal</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>10</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> que fou apartat de la correguda de la vesprada: tres rajades, mitja dotzena de gatets i dues mussoletes. El cuiner talla la ceba i els alls del sofregit que adobarà amb nyores seques. El fogueret</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>11</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> escalfa el <i>caldero</i> amb l'oli i escampa la flaire del sofregit a través de les escotilles.</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>12</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> Els quarters</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>13</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> de proa i del mig resten oberts sempre que no pugen ruixats des de la mar, el vent convé que passe i orege el ranxo i la bodega. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="line-height: 150%;">Poc abans del migdia el cuiner avisa que el guisat està llest i en voler poden dinar. El segon mana plegar el bou a l'amurada</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>14</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> del llaüt, on no destorbe per les feines de xorrar</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>15</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> i copejar</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>16</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;">. Quan els aparells d'apanyar les xàrcies són guardats al panyolet</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>17</sup></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"> de la bodega, a la coberta de popa ja està escudellat el guisat a la platera, el saquet de la galeta i la catalana del vi. Els hòmens van a buscar les culleres i van acudint al <i>corro</i></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"></span><span lang="CA" style="line-height: 150%;">.</span><span lang="CA" style="line-height: 150%;"><sup>18</sup></span></span><span lang="CA" style="font-size: 10pt; line-height: 150%;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 150%;">--</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">1. <b>Llevant</b>: direcció per on surt el sol a l'horitzó. Vent de l'est. En la parla dels mariners anar cap a llevant és navegar genèricament cap a l'est i cap al nord, bé seguint la costa en cabotatge o estant calats corrent bou. La direcció inversa és Garbí: cap a l'oest o cap al sud.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">2. <b>Senyes</b>: 'prendre senyes' és establir l'enfilació per una demora des de la mar, en la qual un objecte gran de la vora o un accident de la costa es veu per baix d'un altre accident de terra endins més alt com són normalment les muntanyes. Per exemple 'Santa Llúcia pel Cap'. Es tracta del pujolet de l'ermita de Santa Llúcia de Xàbia veient-se arrimat al Cap de Sant Antoni.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">3. <b>Agulla</b>: eina amb forma de fus per amarrar nucs a les malles d'una xàrcia. També és la brúixola marítima encastada en una caixeta de fusta amb la que el patró o el timoner de les embarcacions menors veuen el rumb amb què naveguen. També se li diu el compàs.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">4. La torre del Cap de Sant Antoni veient-se per dins de la silueta del Montgó, al paratge de Xàbia. Aquesta senya assenyala l'est exacte des del Cap de Sant Antoni.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">5. <b>Galeta de mar</b>: bocins de pa dur sense molla cuits al forn dues vegades per a eliminar la humitat. Era l'únic carbohidrat que aguantava bé mesos en els viatges per mar. Podia tindre forma rodona o irregular i s'emmagatzemava en bótes de fusta. Els llaüts de parella de bou s'arranjaven de queviures adobats, aigua en bótes i llenya per guisar conforme la resta d'embarcacions de viatge. Els únics aliments frescos que els tripulants consumien era peix de la pròpia captura i allò que els llaüts enviats els podien aconseguir de terra.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">6. <b>Segon</b>: per ordre de responsabilitats, la segona persona. En les tripulacions de llaüts, mitjanes i pailebots el patró confiava en una persona preparada, disposada i capaç. Podia ser jove o madura, però experimentada i de qualitats provades. Ajudava al patró a l'arjau, feia personalment les maniobres delicades, manava als hòmens la feina, es responsabilitzava de la barca quan el patró anava a terra a fer tractes. En vaixells més grans se li diu nostramo i contramestre.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">7. <b>Repassar un bou</b>: les xàrcies d'arrossegament pateixen molts esgarrons deguts principalment al frec del fons o qualsevol objecte submergit que el bou toque. A més a més els marrocs també fan petits forats en mossegar els peixos esmallats als tels.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">8. <b>Llinar els tels</b>: Anar arreplegant amb els dits la xàrcia cap a un mateix, per revisar-la.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">9. <b>Marrocs</b>: dofins de l'espècie mular (<i>Tursiops truncatus</i>). Les famílies d'aquestos dofins viuen en la franja litoral de totes les mars temperades. Dur el marrocs a popa és bon auguri ja que aquestos mamífers en submergir-se espanten el peix i l'empenten cap a dins de la xàrcia del bou. A la vegada que es cobren la feina.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">10. <b>Peix bestinal</b>: els mariners anomenen així a tots els peixos sense escata: congres, mussoles, rajades, gatets, passadores, moixes, marraixos... Solen tindre menys valor comercial que el peix d'escata, perquè s'han de pelar.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">11. <b>Foguer</b>: era una mena de còssia de fang o metall. Era mòbil per poder-lo encarar a sotavent i fins i tot baixar-lo al ranxo o la bodega sense perill d'incendi. En temps de pluja o vent els cuiners guisaven a l'interior dels llaüts i el fum eixia com podia.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">12. <b>Escotilles</b>: cada obertura de la coberta que permetia l'accés a l'interior. Als llaüts del bou, des de proa fins a popa: la del ranxo, la del mig, la de la cala i el senó de popa.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">13. <b>Quarters</b>: les tapes de fusta mòbils que cobreixen les escotilles.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">14. <b>Amurada</b>: tota la zona corbada de proa de les dues bandes. Està composta per la coberta, l'orla, els escalemots, les bites i les maneguetes. Com que només feinegen els aparells del davant, l'orsapopa, i l'escota del floc no s'usa per calar o xorrar.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">15. <b>Xorrar</b>: maniobra de recollir els ormejos des de la mar. La malleta i el bou es feinegen per popa i a l'hora de copejar el cornial del bou s'aferma al bitó.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">16. <b>Copejar</b>: buidar la corona del peix mitjançant salabres i coves. Després de xorrar la malleta i la major part del bou, el peix de la captura queda amuntegat a la corona. Si hi ha molta quantitat no és possible hissar la corona a bord tot d'una. Aleshores la corona, que sura degut al peix amb la bufeta unflada, s'amarra de popa al bitó i de proa amb un estrop a la serreta o a l'aparellet del pal. La corona té tot a la llarga una llinyola passada de cadeneta per poder-la obrir i buidar. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">17. <b>Panyol</b>: armaris o lleixes de fusta armats sobre les quadernes dels llaüts per guardar estris, ferraments i peces de recanvi.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-top: 6pt;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">18. <i><b>Corro</b></i>: disposició dels tripulants tot al voltant de la platera o el <i>caldero</i> armats de llurs culleres.</span></span></div>Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-21286410014511868892011-08-20T11:43:00.000-07:002011-10-11T02:37:20.487-07:00Salpar a trenc d'alba<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
span.apple-style-span
{mso-style-name:apple-style-span;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:62.35pt 70.9pt 59.55pt 3.0cm;
mso-header-margin:0cm;
mso-footer-margin:0cm;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style> <br />
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">La claror s’albira pel llevant. Les parelles i les enviades van despertant del somni de la nit al fondeig de la Grava. Per les cobertes de les barques van apareixent figures. Van pujant des dels ranxos i fent les necessitats del cos a les orles dels llaüts.</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">Malgrat la foscor, les tripulacions més matineres ja feinegen l’aparell aprofitant el ventet terral. La resta de la flota del bou salparà en processó amb la proa al trenc d’alba.</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">La parella Sant Bernat i Sant Josep i la seua enviada Sant Vicent salpen els ferros. Desamarren la malleta* dels bitons d’amura i prenen dues voltes al cabiró de l’argue,* armen les barres i van virant.</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">Amb l’arrancada, el patró serva l’arjau arrumbant mar obert. Aplega el ferro a l’amura* i dos hòmens l’agarren per la canya i els braços,* l’estiben amb dues ungles sobre l’orla i l’aferren a la serreta, a proa del bot.</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">Amb el vent terral d’aleta van desamarrant batafions* de la vela mestra i halant de guindaressa.*</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">L’entena l'hissen al límit, el car* a l’orça-llarga i l’escota* amb una volta pel bitó de popa.</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">Amb una mica més de la llum del dia, el cuiner, en la penombra del ranxo, ha encés el foguer i el fum puja pel quarter de proa i s’escampa per coberta. Ja preparada la infusió d’herbes la reparteix als perolets, el xicon els duu, primer al patró i seguidament als hòmens, que seuen recolzats amb l’esquena a l’orla de sobrevent.</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">Naveguen proa a xaloc per atényer les 35 braces per fora del Cap Prim i ja franquejats del Barranc de l'Ase. Amb el temps declarat de llebeig calaran el bou cap a llevant augmentant fons a rumb de nord.</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">Als tres quarts d'hora d’haver salpat apleguen al calador.</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">Les senyes que tenen són: pel través la Torre del Portitxol per damunt de l’Illa, i per la popa el Castell de la Fontana per la Mona del Cap Prim. De seguida el patró fa sonar el corn per avisar al patró seguidor de fer maniobra.</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">Al llaüt Sant Bernat els hòmens s’hi posen a la post de cadascú, amollen l’escota i l'hissen amb el senalet* per apagar drap,* el patró serva l’arjau cap a estribord i la barca agafa el rumb de calada cap al nord.</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">El patró es senya amb la mà dreta fent la senyal de la creu davant la cara i amb el braç esquerre ordena arriar la corona del bou. </span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">Primer ix la corona,* li segueix el goleró,* el casseret,* la gola del plom,* la gola del suro* i per últim les bandes.* Els calons* els aguanten abossats al bitó de popa, llestos per amollar en banda quan s’afermen les dues macetes.* </span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">Al llaüt Sant Josep repeteixen la maniobra i s’abarloen fins una distància d’una eslora, suficient per poder llençar una sirga amb la maceta de la malleta.</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">El segon del Sant Bernat agafa la sirga i hala,* el hòmens li aguanten la maceta perquè ell puga amarrar-la al caló del bou. </span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">Quan està llest van amollant maceta des dels dos llaüts fins que ixen les bigorrelles.* Seguidament des del quarteret* de la cala va eixint la malleta,* l’amollen sobre volta* al bitó, a la sentina està el xicon mirant l’eixida de les voltes i acompanyant-les amb les mans. A la malleta van apareixent les marques de mesura i quan passa la que mana el patró, el segon pren tres voltes a la manegueta* afermant la cama.*</span></span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 6pt;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; line-height: 150%;">A la barca parella també han afermat i repeteixen la maniobra de donar drap. Les mestres* i les pollaques,* ben tibants, arrepleguen el llebeget del matí i espenten els llaüts cap al nord.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Verdana;"><br />
<span style="font-size: xx-small;">GLOSSARI </span></span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">argue</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">l'argue o cabrestant és un aparell per a estirar cordes. És un cabiró circular i vertical al qual se li creuen les barres per a menar.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">malleta</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">corda gruixuda de cànem per a remolcar el bou.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">amura</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">orla davantera que fa volta des del caperol al través de la barca.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">canya i els braços</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">parts d'un ferro de fondejar, que consta d'argqneu, canya, braços i ungles.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">batafions</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">cordellets que s'usen per a aferrar la vela a l'entena.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">halar de guindaressa</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">maniobra d'hissar l'entena estirant de la beta de la guindaressa.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">car</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">peça de fusta llarga que form l'entena i se situa en la part de proa.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">escota</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">la corda que estira la vela per la part de popa</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">senalet</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">cordellet que baixa des de la piula o la galeta de l'arbre, i que serveix per a hissar el puny d'escota i desventar la vela.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">apagar drap</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">desventar la vela per a que no faça força.</span><span style="font-family: Verdana;"></span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">les bandes</span></b><span style="font-family: Verdana;">, <b>la gola del suro</b>, <b>la gola del plom</b>, <b>el casseret</b>, <b>el goleró</b> i <b>la corona</b></span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">són les diverses parts de la xàrcia del bou</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">els calons</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">els punys d'on s'estira la xàrcia del bou</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">macetes</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">cordes més gruixudes que la malleta que van del caló a la bigorrella.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">bigorrelles</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">dos pedres grosses foradades que fan de contrapés i van amarrades a la unió de la malleta i la maceta</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">halar</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">estirar d'un cap o d'una corda</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">quarteret</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">una escotilla menuda a coberta per on passa la malleta (la corda d'amarrar el bou) des de bodega cap a coberta i a l'inrevés</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">amollar sobre volta</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">fer pasar un cap que fa força amb una volta a una peça de fusta (una manegueta o un bitó) per a anar amollant-lo lentament.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">manegueta</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">peça gruixuda de fusta afermada sobre dos escalemots. Servix per a amarrar caps.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">afermar la cama</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">és quan ja ha eixit la malleta suficient a la mar i s'amarra a la manegueta per a remolcar el bou. Cada llaüt de la parella estira o remolca una cama del bou.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">vela mestra</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">la vela llatina gran de l'arbre central del llaüt. Les veles d'estiu solen ser més grans que les veles d'hivern per raó de la intensitat del vent.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Verdana;">vela pollaca</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Verdana;">els flocs en la barca de bou que s'hissen al botaló.</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><b><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Barranc de l'Ase</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Fons rocós per fora i davant del Portitxol (entre el cap Negre i el cap Prim) i que aplega fins a les 30 braces. L'enfilació del cantell de fora (el límit o barbada de fora on ja començaria el fang) és el far de la Nau descobrint-se per la Punta Plana.</span></span></div>Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-49852808952149351532011-06-18T09:57:00.000-07:002012-04-22T08:16:58.345-07:00Fondeig a la Grava<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<i><span style="font-size: x-small;">En aquest relat l'autor fa una evocació del món de la pesca amb l'art del bou, a finals del segle </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">XIX</span><span style="font-size: x-small;"> i principis del </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">XX</span><span style="font-size: x-small;">, a la mar de Xàbia.</span></i> </div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<br /></div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<b>L’aguait al capvespre</b></div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;">Des del peu de la torre de la Mesquida, el Castell de Sant Jordi, mirant cap al llevant s’aguaiten dues veles obertes per l’Escull. El sol, a punt de pondre per les muntanyes del ponent, allarga les ombres. El tardet va caient, la llum minva i el racó de la Caleta, allà baix del talús del castell, resta en penombra.<br />
Sobre la platja de la Grava reposen trets els llaüts de sardinal i els gussis.</span></span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> A la voreta de l’aigua hi ha els bots auxiliars de servei dels llaüts forasters. <br />
A la part alta de la platja on les herbes arrelen, hi ha l’enramada de dos llaüts i per tot arreu fins el Gorg Salat carros, animals aparellats i grups de persones fent tractes.<br />
La flota de llaüts del bou, parelles i enviades, reposa fondejada davant la platja de la Grava proa al llebeig. Vist des de terra és un estol de barques i arbres. La procedència és diversa: el Cabanyal, Calp, Altea i la Vila Joiosa. Fondejats més enfora estan els pincs</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> i els xabecs</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> de cabotatge que transporten diversa mercaderia.<br />
<br />
<b>L’arribada al fondeig</b><br />
Les dues veles avistades arriben, van apropant-se als altres llaüts fondejats i fan maniobra.<br />
Primer arrien i carreguen la vela pollaca, després amollen l’escota de la mestra, el patró serva</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> l’arjau</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> fins a tindre el vent a fil de roda,</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> i ja, sense arrancada,</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> donen fons el ferro de quatre ungles</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> amb la malleta.<br />
Mentre un mariner fila la malleta i l'amarra als bitons els altres pleguen i aferren la vela mestra amb els batafions a l’entena.<br />
Només acaben d’amarrar hissen l’entena al lloc, amarren el car</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">*</span> al caperol<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">*</span> de proa i la pena<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">*</span> la fan descansar sobre la forca de popa.<br />
<span style="font-size: small;"> <br />
<b>Els bots a l’aigua</b><br />
De seguida, safen les lligades de les serretes</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> que aguanten el bot sobre els escalemots</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> i amb l’aparell de l’estrellera</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> l’embraguen</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> i l’hissen. <br />
El bot va pujant des de coberta, l’espenten i el passen per damunt l’orla i van arriant-lo fins a cara d’aigua. Al llaüt germà els tripulants també han repetit les mateixes maniobres i ja boguen cap al llaüt company per ajudar en la faena.<br />
Amb els dos bots abarloats amb bossa</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> i codera</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> transborden el peix del segon bol</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> del dia, la captura del primer bol l’ha navegada a terra el llaüt enviat.<br />
Des del corredor del llaüt de la parella els hòmens van passant-se el peix. Primer la bestina,</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> a orri sobre els pallols</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> a la sentina dels bots, dresprés els coves de polp, seguidament els coves de peix fort i per últim el peix blanc.<br />
Amb els bots carregats s’embarquen els hòmens i els xicons. Armen els rems i boguen drets amb els peus entre els coves del polp.<br />
<br />
<b>El desembarcament a la platja</b><br />
Sobre la platja s’hi veuen animals aparellats als carros enculats a la vora. Molta gent espera l'arribada dels bots de les parelles: arriers, mariners i uns pocs veïns.<br />
Quan els bots amorren a la platja uns xiquets de barca d’altres tripulacions agarren les bosses</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> i les atesen.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">*</span><br />
<span style="font-size: small;">Els tripulants salten per proa i tots a una els trauen fins a la mitjania.<br />
Els patrons saluden els companys de la seua enviada i s’arrimen als arriers. Ràpidament queda fet el tracte i uns i altres donen ordres als seus.<br />
Els mariners de la parella van passant el peix als carros i el patró seguidor apunta. Transmet les quantitats del peix bo, del peix fort, de la bestina i finalment del polp. <br />
Només acaba el transbord els arriers amb els carros fan via al camí del poble cap a les muntanyes de l’horitzó.</span><br />
<span style="font-size: small;"></span><br />
<span style="font-size: small;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtKL_-RmDWHJVoRxwOZufY2o_2HIsb0r_BE7k0YeWtAuUFFBKmeNs1uto2M3DSf6o2nGGKfRGoq-fEPmGkCHlyF_UNuSd2dAIVDW3NZL2XtgdznfnYHvJwPUAQmw9m9gLiZ-QUmTWagmk/s1600/3422.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtKL_-RmDWHJVoRxwOZufY2o_2HIsb0r_BE7k0YeWtAuUFFBKmeNs1uto2M3DSf6o2nGGKfRGoq-fEPmGkCHlyF_UNuSd2dAIVDW3NZL2XtgdznfnYHvJwPUAQmw9m9gLiZ-QUmTWagmk/s400/3422.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: small;"><br />
<b>Què heu mort?</b><br />
Amb els diners de la venda a la faixa, els patrons seuen a la grava formant rotgle per enraonar amb els altres mariners forasters. Amb els paisans mariners del bou dels pobles de Garbí, de la Vila i Altea, dels de Llevant, del Cabanyal, amb els de les enviades de cada parella, parlen del temps amb els patrons traficants, comenten incidències i fan la pregunta eterna: «Què heu mort?».<br />
<br />
<b>L’avarada</b><br />
El xicons de la parella arriben a la platja amb quatre cànters plens de l’aigua fresca del pou. Els patrons i els mariners avaren els bots i s’embarquen. Ara boguen els xicons sols porfiant en regata asseguts als bancs, allargant les palades i fent roncar</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> els estrops</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> enseuats. <br />
En no-res estan abarloats</span><span style="font-size: small;">*</span><span style="font-size: small;"> a les barques. A bord han quedat els cuiners enllestint el sopar.<br />
Havent hissat els bots a coberta, mentre uns l’amarren a les serretes altres dónen una sirga</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> d’una barca a l’altra i les acosten abarloades cinta</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> amb cinta.<br />
Al llaüt de l’enviada els seus hòmens desarmen el botaló</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> i s’amarren per popa. Els dos tripulants salten per sopar tots plegats, cada barcada aporta el seu àpat: el caldero del bollit, la coixinera de galetes i la catalana del vi.<br />
<br />
<b>Les mans a les culleres</b><br />
La cullera en mà i la galeta en l’altra. El rotgle de mariners burxa</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> el caldero lentament. La catalana del vi no para de rodar i el nivell va abaixant imperceptible en cada alçada.<br />
Els trossos de cavalla, ratjada, gatet, joriola</span><span style="font-size: x-small;">*</span><span style="font-size: small;"> i les galeres van minvant junt amb el suquet.<br />
Els trossets de galeta arremullada en el caldet encara calent reconforten els hòmens.<br />
El menjar calent servit en els llaüts de parella no s'assembla a qualsevol altre. El peix i la bestina que s’hi fa servir és el més humil de la mar però posseïx les qualitats de l’excel·lència.<br />
<br />
<b>El descans</b><br />
Quan acaben el sopar cada home es guarda la seua cullera, van retirant els calderos, les coixineres de galeta i les catalanes del vi. <br />
El farolet d’oli no és suficient per aclarir la foscor més enllà de dues braces i els hòmens quan ixen del rodal de la llumeta esdevenen ombres. Quan ja està reunida cada tripulació a la seua barca amollen la sirga</span><span style="font-size: small;"> per retornar a llurs fondejos.<br />
El llaüt de l’enviada queda amarrat per popa del llaüt manador i les tripulacions al complet abaixen als ranxos per dormir.<br />
El llebetjol va minvant amb la foscor i la mar queda pràcticament en calma blanca.</span></div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span style="font-size: small;"></span></div>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;">
<span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div>
<div>
<div>
<div style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<span style="font-size: x-small;">* </span><span style="font-size: x-small;">Nota de l'autor: Incloc un glossari bàsic i per ordre d'aparició de paraules peculiars del nostre món mariner per tal de facilitar la lectura.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: xx-small;"><br />
</span></div>
<div style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div>
<div style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div>
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">GLOSSARI</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>gussi</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Llagut menut de pesca i d'esbargiment. </span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>pinc</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Embarcació de vela, semblant al xabec però de línies menys fines.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>xabec</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Nau de vela llatina, amb tres arbres, usada a la Mediterrània per al tràfic de cabotatge.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>servar</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Acte de manejar el timó</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>arjau</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Manuella per a fer girar el timó.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>vent a fil de roda</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">En la direcció justament contrària a la proa.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>arrancada</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Força o inèrcia que du l'embarcació.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>ferro de quatre ungles</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Una àncora menuda amb quatre braços</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>car</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">És una de les dues peces llargues de fusta que componen l'entena, la verga de la vela llatina.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>pena</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">És l'altra peça de l'entena. El car va davant i la pena darrere.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>caperol</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">La part de la roda de proa que s'enlaira, amb la gorreta o cap de moro.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>malleta</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">La corda grossa que s'usa per a amarrar el bou.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>bitons</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Tascons de fusta col·locats a l'orla de la barca que s'usen per a amarrar-la.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>safar</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Amollar o despassar d'un lloc.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>serretes</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Peces llargues de fusta que van adosades horitzontalment als escalemots de la barca.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>escalemots</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Peces formades per la prolongació del costellam de la barca que sobreïxen per coberta.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>estrellera</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Burda o corda amb politges que aguanta l'arbre en popa.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>embragar</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Amarrar una cosa per hissar-la.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>bossa</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">És el cap que va amarrat a la proa dels bots per estirar-los, atesar-los.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>atesar</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">El verb atesar s'empra molt en llenguatge mariner: atesar, tensar, estirar, temprar i amarrar.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>codera</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">És el cap amarrat a la popa dels bots, per aguantar-los cap enrere.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>bol</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Acció de pescar que comprén tres parts: calar, córrer bou i xorrar</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>bestina</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Peix gros a base d'esquàlids i altrse que no són d'escata. També conegut com peix de cuiro.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>pallols</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Fustes que van de banda a banda, a la part de la sentina i que tapen les quadernes, on s'aboca el peix.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>roncar</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">El so que fan els rems sobre els estrops en bogar.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>estrops</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">La lligada que porten els rems.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>abarloats</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Amarrats (dos llaüts, per exemple) en paral·lel o costat per costat.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>sirga</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Cap que es llança per a estirar o enganxar una barca o alguna altra cosa.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>cinta</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Peça o bordó que va per fora de la barca a l'altura de la coberta.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>botaló</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Pal de proa per a armar el floc i la pollaca.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>burxar</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">En sentit propi és passar l'agulla per a remenar la xàrcia. </span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;"><b>joriola</b></span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana,sans-serif;">Forma local de dir el peix juliola.</span></span><br />
<div style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">
<span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div>
</div>
</div>Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-22977447875849756032011-03-05T04:18:00.000-08:002011-04-24T13:33:18.104-07:00El peix, el marisc i la sobirania alimentària<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana;">Quan anem a la compra setmanal solem anar a una gran superfície comercial. De tots els productes a l'abast criden l'atenció el mostrador del peix fresc i l'arcó del peix i marisc congelat.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana;"><b>Les espècies estrela</b></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana;">Mirem les espècies estrela del mostrador del fresc i ressalta sobretot el lluç, seguit de l'orada i el llobarro. Són uns lluços de dues espècies diferents quant a grandària i procedència. <br />
Els que més criden l'atenció per la seua talla són uns lluços immensos de fins 70 centímetres procedents de Namíbia, allà pel sud d'Àfrica, que se'ls nota la boca esgarrada pels hams del palangre. Han estat pescats per vaixells pesquers industrials: uns són europeus i altres operen sota banderes de conveniència, però tots ells són de propietat europea i estan acollits a acords pesquers comunitaris amb estats extracomunitaris. Els altres lluços són d'una mida més modesta, al voltant de 25 centímetres. Són aquells que se'n diuen de ració i provenen dels Estats Units d'Amèrica. No presenten la boca ferida però sí que se'ls nota la flaccidesa del cos deguda al tipus de pesca. Aquestos <i>lluços de pam </i>han estat pescats a l'arrossegament per vaixells pesquers industrials nordamericans d'alta tecnologia i poca tripulació.<br />
L'orada i el llobarro exposats al mostrador són de cultiu. Perquè ens entenguem: <i>peixos de gàbia</i>. Són peixos criats en estanys controlats i engreixats a la mar en gàbies distribuïdes en polígons prop de la costa mediterrània. L'orada i el llobarro de cultiu són alimentats amb pinsos específics molt controlats que estan compostos de proteïna, greix, cendra, vitamina, mineral, medecina i antidepressiu.<br />
<br />
<b>Les altres espècies</b></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana;">Al mostrador se'ns exposen altres espècies com perca del Nil, llenguado, polp, sèpia, calamar i gamba blanca.<br />
La perca és importada des de Tanzània, el llenguado i el polp des de Mauritània, la sèpia i el calamar des d'Índia i la gamba blanca des d'Argentina.</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRiOwcBpbO_phVjJrNszfueZOFmndzxFN1YUk2sxzHn8qGLUmaEFtV_K6BA7rYhjAvQ534KIpRp-MLNGP_TZrN-rY3lOnxCZl0zvTdCJiQ8Ag-yAxHsxggbXGfw7VCEk7n6VPEiwELDsk/s1600/05032011239.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRiOwcBpbO_phVjJrNszfueZOFmndzxFN1YUk2sxzHn8qGLUmaEFtV_K6BA7rYhjAvQ534KIpRp-MLNGP_TZrN-rY3lOnxCZl0zvTdCJiQ8Ag-yAxHsxggbXGfw7VCEk7n6VPEiwELDsk/s320/05032011239.jpg" width="320" /></a></div><br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana;"><b>Recomanacions oficials</b></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana;">Se'ns diu que consumint aquestos productes ens fem un doble favor: adquirim proteïna alimentària a baix preu i ajudem els països d'origen a exportar els seus productes.<br />
<br />
<b>L'altra veritat</b></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana;">És veritat que estem adquirint proteïna marina a baix preu. És veritat que estem ajudant els països, millor dit, els governs d'eixos països i les grans empreses multinacionals a despatxar els seus productes. També és veritat que, començant pels treballadors, la ma d'obra en origen és abundant i està molt mal pagada. L'explotació dels mariners a bord dels vaixells industrials és patent i aquestos manquen de les mínimes cobertures, com assegurances socials que els emparen en cas d'accident o malaltia.<br />
Els propietaris dels vaixells i les empreses d'exportació són companyies multinacionals (algunes de l'estat espanyol) que paguen als governs de torn per explotar els caladors. La pesca industrial que exerceixen els vaixells malbarata els recursos naturals i desplaça els pescadors artesanals nadius amb les seues barques menudes pròpies de l'economia familiar i el mercat local.<br />
<br />
<b>La sobirania alimentària</b></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana;">Pot semblar una cosa erradicada pels temps moderns en què vivim, però analitzem el perquè de la frase. La sobirania alimentària és un dret humà bàsic com el dret a l'alimentació. És el dret de les comunitats humanes d'aconseguir aliments per mitjans propis. Un dret que garanteix la sostenibilitat de les economies locals de cada país.<br />
Pot semblar que beneficiem els països en vies de desenvolupament amb les importacions d'aliments per un costat i per l'altre oferint subvencions i ajuda externa des de la Comunitat Europea, Fons Monetari Internacional o l'Organització Mundial del Comerç, però en bona veritat el que s'està aconseguint és crear un cercle viciós sense fi.<br />
Privar els pescadors locals dels caladors i bancs de pesca on treballarien artesanalment, els deixa sense la matèria primera d'alimentació i de comerç local, de la qual s'haurien de beneficiar les cadenes de distribució i consum del poble.<br />
<br />
<b>Conseqüències socials i mediambientals</b></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana;">L'activitat dels vaixells industrials afecta els pescadors locals de diverses maneres: minva les poblacions de peix i marisc per la potència dels seus arts de pesca, malbarata els estocs en capturar i matar de manera involuntària els alevins, canvia l'estructura de l'ecosistema en suprimir els reproductors de talla gran i els depredadors naturals, arrasa els refugis naturals rocosos i de corall dels fons litorals empobrint la diversitat biològica.<br />
<br />
<b>La despesa energètica dels aliments importats</b></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana;">La producció pesquera, agrícola i ramadera a petita escala quasi no consumeix energia, aigua o adobs quimics, perquè la feina es fa de manera manual i el transport fins els mercats locals i els consumidors és mínim. <br />
Les explotacions industrials de peix i marisc fresc o congelat, les explotacions agrícoles monovarietals transgèniques i ramaderes intensives consumeixen quantitats immenses d'aigua, energia elèctrica, carburant, adobs químics i additius alimentaris. Són explotacions molt mecanitzades que empleen poca ma d'obra. El destí d'aquestos aliments produïts de manera industrial és l'exportació a països desenvolupats. Normalment el transport refrigerat se sol fer de manera ràpida mitjançant l'avió, o bé transport congelat en contenidors a bord de vaixells mercants.<br />
La quantitat de despesa energètica i emissió de gasos d'efecte hivernacle pot resultar sorprenent pel seu alt nivell.<br />
<br />
<b>Els guanys</b></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana;">Els guanys que produeixen les grans explotacions, tant de pesca, agrícoles o ramaderes se'ls queden uns pocs propietaris terratinents, les companyies multinacionals de pesca, les grans corporacions de transport i els governants de torn d'aquestos països del Tercer Món.<br />
Els ciutadans no participen d'aquestos guanys i no reben més que un salari magre per moltes hores de feina.<br />
<br />
<b>El manteniment del nostre món rural i pesquer</b></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Verdana;">A casa nostra la producció d'aliments locals beneficia el teixit social del poble i la comarca. La compravenda dels productes és quasi directa des del productor fins al consumidor. El canal de distribució és molt curt i per això no hi ha despesa energètica que puga encarir els productes. Fer ús dels recursos naturals de manera conscient i ecològica garanteix la sostenibilitat ambiental. Aprofitar un recurs natural a la manera tradicional garanteix la seua explotació sostenible, no tota activitat humana és agressiva per al medi ambient. L'explotació dels recursos naturals de manera tradicional i sostenible, té també els seus beneficis: es mantenen vius els oficis manuals, que són una font econòmica que dinamitza la cadena de distribució, enriqueixen el teixit social local i comarcal, mantenen el paisatge d'escala humana, mantenen el medi ambient viu i estable perquè els ciutadans se'n puguen servir.</span></span>Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-91105047229613417682011-01-19T09:41:00.000-08:002011-02-22T00:25:44.323-08:00Tradicions: la pesca del peix blau<div style="font-family: inherit;">La pesca és una activitat humana que es beneficia d'un recurs viu. Aquest recurs cal extraure'l de la mar amb una inventiva que ha anat evolucionant amb el temps i optimitzant el resultat per aplegar al que és, en aquest moment, la pesca extractiva plenament desenvolupada.</div><div style="font-family: inherit;">El teixit social d'un poble costaner està compost per un sector primari que inclou els mariners, els pescadors. Aquest sector necessita d'uns oficis associats que generen ocupació i riquesa: calafats, mecànics, velers, filaners, xarciers, arriers, boters, botiguers...</div><div style="font-family: inherit;">En el món de la pesca, la del peix blau, en concret, és la més socialitzada, és a dir, l'activitat extractiva marítima que ocupa més mà d'obra.</div><div style="font-family: inherit;">En els temps del rem i la vela les tripulacions havien de ser nombroses, car tots els treballs es feien a mà i una bona colla ben dirigida podia amb tot el que es proposara.</div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit;"><b>L'almadrava</b></div><div style="font-family: inherit;">Al llarg de la història hi han hagut pesqueres molt rendibles. Potser la que més a prop tenim siga la de l'almadrava.</div><div style="font-family: inherit;">Mamprendre el calat d'una almadrava era una empresa seriosa i arriscada. Les concessions governamentals eren atorgades a famílies nobles i amb molts recursos. Durant segles i segles la població de tonyina era tan gran que les almadraves capturaven una quantitat increïble, l'explotació d'aquest art era molt rendible i gratificant per a totes les persones implicades: filaners, xarciers, saliners, mariners, boters, calafats, traginers... Al voltant de la tonyina, el <i>porc de la mar</i>, es creava una indústria que donava treball i sostenia moltíssimes famílies.</div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit;"><style>
@font-face {
font-family: "Times";
}@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style></div><div class="MsoNormal" style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><b></b></span></div><div style="font-family: inherit;"><b>El sardinal</b></div><div style="font-family: inherit;">Paral·lelament a l'activitat de les almadraves mediterrànies, s'exercia la pesca amb l'art del sardinal, una xàrcia de deriva de malla fina que esmallava la sardina i l'aladroc en passar. Era d'activitat nocturna, que és quan les moles de peix blau fan el seu desplaçament vertical i estan més prop de la superfície menjant el plàncton.</div><div style="font-family: inherit;">La pesca amb el sardinal va existir fins 1920. El sardinal va deixar de calar-se en adoptar una nova modalitat per la pesca del peix blau bastant més rendible, en aquest cas sardina, aladroc, sorell i cavalla: l'encerclament.</div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit;"><b>La tarrafa o mamparra</b></div><div style="font-family: inherit;">A primeries de segle, cap als anys de 1910, en algun indret de la mar Atlàntica, uns mariners, possiblement d'Euskadi, van amarrar unes argolles de metall amb una corda passada (una <i>cargadera</i>) a una peça de sardinal, van calar l'invent al voltant d'una mola de peix, van atesar de la corda inferior passada per tancar la rallinga dels ploms i van vore que funcionava: la mola de peix havia quedat tancada al seu abast esperant per salabrejar a bord.</div><div style="font-family: inherit;">Aquests mariners li feren algunes modificacions, uns afinaments als punys i un reforç al matador i va quedar inventada la tarrafa.</div><div style="font-family: inherit;">L'invent de la tarrafa va anar estenent-se a tota la mar Cantàbrica passant ràpidament a Galícia, Portugal, Andalusia i el Magrib. Aquest primer art d'encerclament, la tarrafa, va prendre el nom de mamparra quan va començar a adoptar-se a la Mediterrània amb l'ajuda de fanals.</div><div style="font-family: inherit;"><br />
</div><div style="font-family: inherit;"><style>
@font-face {
font-family: "Times";
}@font-face {
font-family: "Cambria";
}p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman"; }div.Section1 { page: Section1; }
</style><b>Una versió xabienca de la mamparra: la cavallera</b></div><div style="font-family: inherit;">La mamparra va aplegar a Xàbia a bord dels llaüts d'unes famílies xabienques que s'havien desplaçat a Melilla i Almeria per buscar el pa i una vida més digna. La tarrafa fou l'origen de la resta d'arts d'encerclament usats amb posterioritat: la cavallera, l'agullera, la llissera, la llampuguera, la traïnya i la peça de la tonyina.</div><div style="font-family: inherit;">La cavallera era el nom que rebia la mamparra a Xàbia fins que va esdevenir en l'art de traïnya, cap a la dècada dels 1960. La traïnya és de més bon treballar que la mamparra i actualment s'empra durant tot l'any pel peix blau i el peix d'escata quan està amolat. La resta d'arts només s'usen en temporada.</div><div style="font-family: inherit;"></div><div style="font-family: inherit;"><br />
<strong><span style="font-family: inherit;">Altres arts</span></strong><br />
La llissera es cala amb mar blanca i rebolicada després de temporal a les moles d'oblada, salpa, llissa i palometa. La llampuguera s'utilitza bastant a les Illes Balears junt amb el capçer, que és simplement un dispositiu d'atracció de peixos. L'agullera s'utilitzava als pobles de la Marina de costa penya-segada, actualment només a Xàbia i en temporada de la tardor quan entren les moles d'agulla.</div><div style="font-family: inherit;">La peça de la tonyina s'exercia també amb el tonaire, un art de deriva de malla clara. Actualment es fa servir la “peça de tonyina” que data dels anys de 1970 i va aplegar a Xàbia en 1990 amb els mariners <i>caleros</i>, pescadors catalans de la cala de l'Ametlla. Aquest art és la màxima expressió d'una traïnya crescuda i reforçada.</div><div style="font-family: inherit;">Els tels que la componen són filats de niló gros tenyit. L'armat dels tels es fa d'una manera especial cuidant que siga reforçat als baixos i al matador. Per a la "cargadera" s'utilitza un cable d'acer que passa per argolles d'acer trempat amarrades a la cadena galvanitzada de la rallinga del plom. Finalment la mesura de la circumferència de l'art aplega als 2.000 metres.</div><div style="font-family: inherit;">Les tripulacions de les tonyineres solen estar formades per 14 persones a bord d'unes barques més grans amb capacitat a coberta per estibar l'art, els bots auxiliars, les maquinilles de la <i>cargadera</i>, les potents grues de servei i un pont molt alt per albirar de lluny les moles de tonyina i els ocells que les indiquen.</div>Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-73522061430358040842010-11-21T12:07:00.000-08:002013-07-30T23:57:42.311-07:00El meu avi Amadeo Ros i Rodríguez (1899-1978)Amadeo Ros i Rodríguez va nàixer a Xàbia el dia 6 de març de 1899. Era el quart fill del matrimoni de Bartolomé Ros i Gavilà, “Bertomeu el Blanco” i Maria Teresa Rodríguez i Sapena, “Teresa la Narreta”. Tenia cinc germans: Bartolomé, Valentí, Teresa, Amparo i Mariana.<br />
A l’edat de sis anys mor el pare d’una pulmonia i la família assumix la pèrdua amb resignació i esforç.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe_UMsin69m693d0lo6H_gPvQbBdX4JMrHDQt4mquHAvK3ZOFlMB50iq3nc7W0OIFPBKqxV_AlVeA7HPN_gYtt3dSk_79_eayxP1pXe2vSfni-FroBwmlfFwwAQfmub4uKWOkrGNoM1K4/s1600/escanear0006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe_UMsin69m693d0lo6H_gPvQbBdX4JMrHDQt4mquHAvK3ZOFlMB50iq3nc7W0OIFPBKqxV_AlVeA7HPN_gYtt3dSk_79_eayxP1pXe2vSfni-FroBwmlfFwwAQfmub4uKWOkrGNoM1K4/s400/escanear0006.jpg" height="400" width="255" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Retrat fet el 1920 a la ciutat de Johnstown, Pennsylvania, Estats Units d'America</span></div>
<br />
Aconsellada pels oncles, sa mare Teresa acorda que Amadeo i son germà Bertomeu s’embarquen amb el tio Casto (1), baix la seua tutela al vaixell de vapor anomenat París, ocupant les places de marmitó (2).<br />
Durant cinc anys els joves Amadeo i Bertomeu van estar enrolats a bord del París formant part de la tripulació que era tota originària de la nostra comarca amb forts lligams familiars. <br />
Van aprendre l’ofici de mar (3) i van ocupar posteriorment places de mariner desenvolupant les feines de coberta i màquina: timoners, maniobra dels pals auxiliars, maniobra de cabulleria, sobretot amb cables d’acer, engreixadors de la màquina de vapor i palejadors de la caldera. <br />
El París feia el tràfic de cabotatge per la Mediterrània de la taronja principalment (4), i també viatges a Galícia, retornant amb troncs i fusta de pi tallada en tauletes per envasar pansa.<br />
A l’edat de catorze anys desembarca del Paris i demana embarcament en la companyia anglesa MacAndrews, propietària de vapors en el tràfic del nord d’Europa. <br />
Embarca en el vapor Pizarro amb el seu cosí Eugenio Sivera (5). En un dels viatges a Londres van tindre avaria i hagueren de passar sis mesos amarrats en un moll del riu Tàmesi reparant la màquina de vapor i fou quan va començar la Guerra Europea en 1914 (6). <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxsKfZ-EpgFr7XsLtHJmqYsJdleZOfJu7GzWXIVeE_-BGEbaADntIurdyDSKooF_AaIX8ChaQx0TOVi7ZcQDRWPH8ZNLU6k41eQF2M390KWKjbpfg2F-vnVKXUsf4sWWvXSQscb5h3KmI/s1600/escanear0007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxsKfZ-EpgFr7XsLtHJmqYsJdleZOfJu7GzWXIVeE_-BGEbaADntIurdyDSKooF_AaIX8ChaQx0TOVi7ZcQDRWPH8ZNLU6k41eQF2M390KWKjbpfg2F-vnVKXUsf4sWWvXSQscb5h3KmI/s400/escanear0007.jpg" height="400" width="283" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Fotografia feta el 1914 amb Amadeo Ros Rodriguez, Bartolomé Ros Rodriguez, Bautista Mata, Casto Sendra i un altre mariner no identificat, els quals formaven part de la tripulació del vapor París</span></div>
<br />
Una anècdota curiosa de la seua estada a Londres era el soroll dels avions alemanys sobre la ciutat, aleshores aguaitaven a veure’ls i sentien els bombardejos. Una altra era les cues que hi havia per entrar a les tavernes ja que hi havia restricció de begudes espirituoses. En una altra ocasió Amadeo va salvar un mariner d’un altre vapor de la mateixa companyia que estava abarloat al Pizarro que en passar pels portalons (7) va caure a l’aigua de la dàrsena. Es deia Julian i era natural de Gandia.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfahgY-l0GoTEO5TJL_usEuZjZiJmQeswgas7LjukguxbSpBAyXOpQ-SddMAA7S-KKBgPY7zAaDcpUoBFAEYczAeyAvz0DhVgmLCJbTUK3raYm0NsYVtDhOFZHJXje_tOunbBoMVGuQlI/s1600/escanear0009.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfahgY-l0GoTEO5TJL_usEuZjZiJmQeswgas7LjukguxbSpBAyXOpQ-SddMAA7S-KKBgPY7zAaDcpUoBFAEYczAeyAvz0DhVgmLCJbTUK3raYm0NsYVtDhOFZHJXje_tOunbBoMVGuQlI/s320/escanear0009.jpg" height="320" width="236" /></a></div>
Encara en plena Guerra Europea, en un dels viatges de la ruta des del canal de la Mànega a l’estret de Gibraltar, estant navegant a l’altura del cap de Finisterre, era nit tancada i Amadeo tenia guàrdia de timó al pont del Pizarro quan van sentir un esclat. Cridaren a xafarranxo de seguida i tots van córrer a inspeccionar què havia sigut. Si era una de les calderes que havia esclatat o era el gas que produeix el carbó emmagatzemat a la bodega, el temible grisú, que combustionava espontàniament. No havent trobat res d’anormal el capità s’adonà que hi havia un submarí alemany a proa fent senyals. <br />
Els del submarí havien disparat amb el canó una salva al vapor per ordenar-los parar, ja que volien transbordar els nàufrags d’un altre vaixell mercant que havien torpedinat. <br />
El capità del Pizarro ordenà als seus tripulants arriar un bot per la banda a la mar i bogar fins el submarí per arreplegar els nàufrags (8).<br />
Temps després es desenrolà del vapor Pizarro i va embarcar en un vapor holandés de la Real Companyia de Vapors d’Holanda. Com que sempre hi ha bones persones, havien fet bona amistat amb el cuiner, i sempre que feien escala a Rotterdam anaven a sa casa a sopar i fer la vetla. <br />
En estos anys de servei a bord dels vaixells europeus, Amadeo, aprengué l’anglés marítim, un anglés bàsic i especialitzat en la parla marinera, la <i>lingua franca</i> de les mars del Nord necessària per desenvolupar-se als països nord-europeus, i que després li va servir en emigrar a l’Amèrica.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCDlX0i7g8OYThtXZmVpUQjhHdnzjtKNn4LDF4A6Ncp6U1UtxZ_LN3bgNhqXDdbHKQhBPtvY-U5hL98zuQ-xXN4XyzIgAN3h2AYH5ZbNf5aZIFXB-Gl8QtRyrPMPqb20mokBxzkctTM7k/s1600/escanear0015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCDlX0i7g8OYThtXZmVpUQjhHdnzjtKNn4LDF4A6Ncp6U1UtxZ_LN3bgNhqXDdbHKQhBPtvY-U5hL98zuQ-xXN4XyzIgAN3h2AYH5ZbNf5aZIFXB-Gl8QtRyrPMPqb20mokBxzkctTM7k/s400/escanear0015.jpg" height="400" width="250" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Amadeo Ros Rodríguez amb la seua dona Anita Ros Buigues i els seus fills Bartolomé i Valentín</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Era molt estimat entre els tripulants, li agradava l’ofici de mar, dominava la maniobra i les feines a bord de qualsevol vaixell de vapor o de vela (9) i per això quan va anar a demanar la llibreta al capità holandés, aquest li la va denegar perquè no volia que se n’anara, però despres de parlar i raonar molt, ho va acceptar i li va lliurar papers i comptes (10). <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4YU6FhM3LVzMqbeW33_NJOibj_MTYy7mMlP78xhDq46pjmauZcjFHk7gd0fNiQ9lV7-UBkLUire_iAWXn9GHgTYsrLZbMiCn2hcgeLYopSsoYqJa18VCJLWmfXSIyPtDC8062FEa5ips/s1600/escanear0012.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4YU6FhM3LVzMqbeW33_NJOibj_MTYy7mMlP78xhDq46pjmauZcjFHk7gd0fNiQ9lV7-UBkLUire_iAWXn9GHgTYsrLZbMiCn2hcgeLYopSsoYqJa18VCJLWmfXSIyPtDC8062FEa5ips/s320/escanear0012.jpg" height="320" width="219" /></a></div>
En 1920, als vint anys d’edat, va decidir emigrar junt amb altra gent del poble a l’Amèrica, com que legalment era menor li va emprar la <i>cèdula d’identitat</i> al seu germà Bertomeu que era major que ell (vegeu el registre al final de l'escrit), així que a efectes legals a partir d’eixe moment era Bartolomé Ros i Rodríguez (11).<br />
Per anar cap als Estats Units calia anar fins a Cherbourg, a França, d’on eixien els correus transatlàntics, i junt amb ell se’n van anar Pascual Cabo i Francisco Castell (12) que eren tres o quatre anys majors que ell.<br />
En aquells temps el viatge de creuar l’Atlàntic durava entre tres i quatre setmanes des de Cherbourg fins a Nova York (13), després van passar a l’estat de Pensilvània, als pobles de Pittsburg i Johnston, on hi havia mineria i fàbriques. <br />
Era tan hàbil que entre els companys de colla, normalment valencians i de Xàbia, van comprar una navalla d’afaitar i Amadeo els afaitava a tots, era una navalla alemanya de la marca Solingen, i la va conservar molts anys.<br />
Va estar treballant als Estats Units fins 1922 que va tornar al seu poble.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn3NF1K-hmVcgUqAzcsvrR2VAn8FrxypeVh_EjnsUhddkHXDl-EHg3kETewAPvZHLjmVunh3sfUq8xkhwlIsITl9Yj3SJr1qmzehl7tV1qpJSz0UoeeMRTMtthE888uOV0mksNGVisFl8/s1600/Bartolome%CC%81+Ros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn3NF1K-hmVcgUqAzcsvrR2VAn8FrxypeVh_EjnsUhddkHXDl-EHg3kETewAPvZHLjmVunh3sfUq8xkhwlIsITl9Yj3SJr1qmzehl7tV1qpJSz0UoeeMRTMtthE888uOV0mksNGVisFl8/s640/Bartolome%CC%81+Ros.jpg" height="408" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">Registre de l'arribada de Amadeo Ros (amb identificació emprada al seu germà Bertomeu) a Ellis Island el 1920, extreta del cercador www.ellisisland.org. Hi ha una errada de transcripció: "Jovere" en comptes de Jávea.</span><br />
<br />
Notes<br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">1. Casto Sendra era natural de Dénia i estava casat amb Mariana, germana del seu pare i natural de Xàbia. L’oncle Casto treballava a bord del vapor París ocupant plaça de cuiner. Anys més tard es va establir amb la família a Tarragona.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">2. Marmitó és el nom que rebien els joves que s’embarcaven en vapors mercants; el mot és d’origen atlàntic. A la nostra mar eren els xicons d’abord, de les parelles del bou, dels llaüts de viatge i dels pailebots. En aquells temps de penúria, i més faltant el pare, enviar un xiquet a navegar era assegurar-li dos menjars de calent diaris.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">3. No només van aprendre l’ofici de mar sinó també a llegir, escriure i una mica de números, la tripulació del París era com una família i la convivència, respectuosa.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">4. La navegació de cabotatge a la Mediterrània ocupava els mesos d’hivern amb el tràfic de taronja des dels ports i platges del nostre país cap als ports francesos del golf de Lleó: Port Vendres, Sette, Marsella i Toulon.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">5. Eugenio Sivera i Ros, fill del tio Eugenio era cosí germà d’Amadeo i més avant seria també cunyat, en casar-se amb Amparo, una de les germanes d’Amadeo.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">6. La que deien Guerra Europea era la Primera Guerra Mundial.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">7. El portaló era l’obertura en la barana dels vaixells per embarcar o desembarcar el personal. S’hi ficaven uns taulons amarrats que servien per passar del moll a bord o d’un vaixell a altre.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">8. En temps de guerra o bloqueig, quan es podien salvar les tripulacions, se solien transbordar a altres vaixells de països neutrals.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">9. Recordem que la pesca i la navegació a la Mediterrània fou fins els anys vint del segle <span style="font-size: xx-small;">XX</span> a vela. La vela de feina dels llaüts del sardinal i del bou era la llatina i la seua maniobra era més complicada que la de les veles quadres i de tall auxiliars que hissaven els vapors; per això els mariners provinents de la Mediterrània tenien la suficient capacitat per maniobrar qualsevol bastiment flotant.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">10. Entre la gent de mar s’empra la frase “demanar comptes i papers” que equival a demanar el <i>finiquito</i>. El capità lliura la paga o la part corresponent i la <i>llibreta de navegació</i> que és el document personal on s’enregistren els embarcaments apuntant la data, el nom del vaixell i la plaça que ocupa el tripulant.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">11. A efectes legals de les autoritats nacionals d’estrangeria, el Foreign Office dels Estats Units, Amadeo era Bartolomé Ros i Rodríguez.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">12. El tio Pasqualet del Cabo i el tio Quico Tadeo.</span><br />
<div style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">13. Els emigrants que aplegaven als Estats Units desembarcaven a l’Illa d’Ellis on els feien un control legal i sanitari molt rigorós.</span></div>
Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-3928575492843037309.post-88649544993349311722010-10-10T09:43:00.000-07:002011-02-22T00:03:18.655-08:00La barca de bouBarca de bou és cadascun dels llaüts emprats en la pesca d’arrossegament a vela en parella. Durant dos-cents anys i un pic la pesca de bou fou realitzada per dos llaüts bessons.<br />
En la dècada de 1920 es van començar a muntar els primers motors de combustió interna als llaüts de pesca. El període de transició de la vela al motor va durar fins la dècada de 1940. L’ús dels motors va permetre arrossegar l’art del bou per una sola barca amb l’ajuda de les portes.<br />
Des d’aleshores, fins els nostres dies l’evolució no s’ha aturat i la innovació i perfeccionament de l’aparell de bou ha aplegat a ser d’alta tecnologia.<br />
La pesca de bou, tant en parella a vela com a motor en l’actualitat, es practica arrossegant un art de xàrcia sobre el fons marí.<br />
La natura i composició del fons sobre el que corre el bou ha de ser necessàriament de sorra o fang, lliure de qualsevol obstacle sòlid que puga enganxar l’aparell. La topada de l’art o les malletes amb un obstacle es denomina aguantada perquè la parella de llaüts o la barca a motor queda parada, fondejada de l’obstacle.<br />
Els obstacles més comuns en què se solien aguantar les parelles de bou en els seus inicis foren indrets naturals del fons: timbes d’alguer o entines, esculls, lloses i pedres aïllades, roques i extensions amples sotaiguades, àncores perdudes i restes de vaixells naufragats.<br />
Per córrer bou satisfactòriament els patrons havien de conéixer la natura del paratge per poder establir els rumbs de calada amb cada tipus de vent.<br />
La franja litoral de terra, immediata a les platges i penya-segats, composta pels alguers, els vairassos, els rodals de platja, les àncores d’almadrava i les roques litorals conegudes des d’antic pels mariners d’arts fixes com el palangre, les nanses i els tirs, servia als patrons de bou de guia per córrer bou i evitar aguantades.<br />
Per la seua rendibilitat, l’activitat del bou va augmentar i es construïren noves unitats, barques noves i més grans, s’hi van anar explorant fons nous en paratges més allunyats dels ports naturals de procedència.<br />
Els fons litorals de les platges del Golf de València foren els primers a explotar-se. Seguidament i per força major dels vents en temporals sobtats que impediren tornar les barques a les platges d’origen, els patrons intentaren córrer bou allà on estaven amb les informacions dels mariners locals de cada platja o port.<br />
Els temporals de vent de l’hivern són majoritàriament del quart quadrant: ponent, mestral i tramuntana. Al nostre país són vents de terra o paral·lels a la costa que sorprenien les parelles i les seues enviades i les obligava a navegar en demanda de refugi a les badies protegides de la Marina.<br />
L’esforç pesquer efectuat cada hivern per les nombroses parelles anava minvant les poblacions de peix dels caladors pròxims, per això els patrons es veieren obligats a buscar platges noves.<br />
Com la totalitat de platges litorals ja es coneixien, s’hi va anar explorant i pescant en paratges més allunyats de terra, a més profunditat, aplegant fins les 120 braces d’aigua. <br />
Si l’oratge era bo, les parelles s’estaven a la mar feinejant de dia i de nit, tantes jornades com permeteren els vents.<br />
Les barques auxiliars que assistien a les parelles, les enviades, s’encarregaven de dur el peix de cada captura a terra per despatxar-lo, d’ajudar en la tracció de l’art donant remolc als llaüts principals a les hores de poc vent, d’ajudar en el copejat del peix a bord i d’abastir d’allò necessari: tels de sàrcia, aigua, llenya i galeta de mar. <br />
La temporada de pesca del bou era a l’hivern, els vents declarats eren més forts i la temperatura ambiental conservava el peix de la captura fins el seu desembarcament.Amadeu Ros i Torreshttp://www.blogger.com/profile/13377178905116549361noreply@blogger.com4