[Aquest article
es va publicar l'any 2001 a la revista de Festes de la Mare de Déu del Loreto
de Duanes de la Mar de Xàbia]
La pesca del
peix blau ha estat practicada des de sempre. Primer fou el sardinal,1 que més endavant donaria pas a l'encerclament amb
llum. Això fou possible gràcies als avanços que es van produir a partir dels
anys 30 amb la introducció dels fanals,2 els motors i la construcció de la primera
escullera,3 que donava
protecció a les barques dels temporals de llevant.
Els llaüts arriben i estan descarregant el peix
Descàrrega de peix
En aquells
anys, la xàrcia que s'utilitzava era anomenada «cavallera», un tipus de xàrcia
d'encerclament amb el cop al mig dels tels. Aquesta xàrcia anys més tard
esdevindria en «traïnya».4
Si feia bon
temps, els hòmens de les tripulacions s'aplegaven fins el mollet de la Caleta a
la tarda, s'embarcaven als llaüts que els pertocava i eixien a la mar. El llaüt
del motor remolcava al llaüt de l'art i aquest al dels fanals. Si el patró de
la pesquera ho considerava convenient, abans del vespre, enviava —vogant— el
llaüt de la llum al calador, normalment prop de terra, per tal que es fondejara
i a la caiguda del sol començara a fer llum al peix sobre un alguer. Aquestos
caladors estaven al Castell de la Fontana, a la Cala Sardinera, a l'Escull del
Cap, al Portitxol, a la Barra, a la Cala Granadella... i eren llocs on solia
restar el peix blau quan era calma.
Va ser a la
postguerra quan la pesquera de llum va tindre el seu màxim desenvolupament,
degut al desastre, la necessitat i la desocupació en què va esdevenir
l'agricultura i la indústria del nostre país, i que va obligar a molta gent a
embarcar-se, de vegades només pel ranxo de peix que podien portar a casa.5
El Port de Xàbia els anys 30
El número d'hòmens afiliats
al Pòsit de Pescadors en aquella època era similar a l'actual (un centenar). A
més a més hi havia els que no estaven apuntats i s'hi afegien a la tripulació
eventualment. Això ens dóna una idea aproximada del volum d'ocupació que oferia
la pesca al poble.6
Els mariners no tenien
grans propietats: tan sols la casa i algun trosset de terra —i no tots. L'ofici
reconegut era el de pescador, i quan arribaven a terra tots tenien una altra
feina que desenvolupaven en desembarcar pel matí, després de treballar a la
llum de nit. l era en dies de mal temps quan més es dedicaven a ella. Obrer,
calafat, corder, boter, fuster, tosquer... eren treballs que junt amb el conreu
d'algun trosset de terra els ajudava a dur endavant la casa.7
Notes:
1. Art de pesca passiva que consisteix en una
xàrcia rectangular calada a la deriva en superfície o a més profunditat però
sense tocar fons.
2. Els fanals cremaven un gas que podia ser vapor
de gasolina, acetilè, carbur... Anys després vindria el butà.
3. La primera escullera es va construir els anys
trenta.
4. La «traïnya» és l'art d'encerclament que
s'utilitza des dels anys 60. Té el cop en un dels extrems i és més fàcil de
maniobrar.
5. És costum dels mariners partir una quantitat de
la captura per portar a casa. Sol ser peix de menor preu que es reparteix en
acabar la feina i quedar llestos.
6. Actualment estan afiliats al Pòsit uns cent
pescadors. Cal tenir en compte que actualment la població de Xàbia s'ha
triplicat o inclús quadruplicat... I ara en som uns 25.000.
7. Els propietaris dels llaüts solien ser pescadors a temps complet en dedicar-se al manteniment de les seues barques i dels arts de pesca. Sobretot tenyir els tels i apanyarar els forats que feien els dofins. No ocorria el mateix amb els mariners.
7. Els propietaris dels llaüts solien ser pescadors a temps complet en dedicar-se al manteniment de les seues barques i dels arts de pesca. Sobretot tenyir els tels i apanyarar els forats que feien els dofins. No ocorria el mateix amb els mariners.