dimecres, 9 de maig de 2012

La barca de bou Pacurri

I. ANTECEDENTS HISTÒRICS

El caero
«Llaüt caero» és el nom que rebia una barca quillada construïda en les platges de les comarques valencianes del sud. En el temps de la vela, a la Marina, l’Alacantí, el Vinalopó i per extensió la costa de Múrcia, era costum dels mestres d'aixa la construcció de barques quillades per als serveis de la pesca «al bou en parella», les «enviades» que les assistien i les «barques de la cavalla» de la mar gran. Les barques dedicades al servei del comerç de cabotatge eren els «llaüts de viatge» i les «barques de mitjana».
Els «caeros» es caracteritzen per tindre la mesura màxima de la mànega al terç de popa i ser més alts de codast (de popa) que de roda (de proa).

La transició
L'any 1924 van començar a instal·lar-se els primers motors de combustió interna. Els Kermat, Laval i Bolinder, s'anaven imposant a la flota dels llaüts de pesca. Els primers 10 anys (1924-1934) s’hi motoritzaren la meitat de les barques. Després vingué la Guerra d'Espanya que va allargar aquest procés fins mitjan anys 40 del segle passat.

Els caeros del bou
Els grans llaüts de parella, les parelles del bou, construïts abans dels motors, posseïen les línies fines a la popa (els fins de popa) i les plenes al terç de proa, de l'obra viva. Els mestres d'aixa de seguida modificaren les plantilles per adaptar els nous bucs al llast fix de la maquinària, omplint els traçats de les línies de popa.


II. BREU HISTÒRIA DEL PACURRI

El caero Jóven Juanito
En 1932 fou construït el Jóven Juanito sobre la platja d'Alacant pel mestre Jaime Pomares González a petició de l'armador de Calp Andrés Perles Tomás. Se li va instal·lar un motor semi diesel lent de combustió interna marca Volund de 65 cavalls de potència. L'eslora fa 15,05 m, la mànega 4,94 m, el puntal 2,27 m i té un registre brut de 37 tones. Al full d'assentament de dades de Capitania, aleshores Ajudantia de Marina, consta que s’hi van invertir 4.900 pessetes en materials i jornals i 20.500 corones daneses en el motor. Fou catalogat com a balandro de pesca-motovelero per aparellar l'arbre amb una vela cangrea.
En temps de guerra
Com moltes altres barques de pesca dels litorals peninsulars, l’Armada Espanyola va requisar el Jóven Juanito. Amb el nom genèric de bous armados, eren conegudes les barques de pesca (normalment d'arrossegament amb un tonatge mínin de 15 tones) que el govern d'aleshores va requisar per dedicar-les al servei de vigilància i inspecció. Estaven armades d'una metralladora i una dotació de militars, a més d'una tripulació mínima de pescadors, entre els quals hi havia molt sovint els propietaris, que vetlaven per la integritat de la barca.


Vida de servei
Conforme consta escrit en el full d'assentament de dades de Capitania marítima d'Altea, la barca Pacurri, ex Jóven Juanito i ex José Andrés, pertanyia a la matrícula d'Altea, amb el foli 560. El primer armador fou Andrés Perles Tomás, de Calp, que féu la comanda de construcció al mestre Jaime Pomares González, d'Alacant, en 1932. La patent de navegació mercantil, signada de puny i lletra pel president de la República Niceto Alcalá-Zamora, fou entregada al patró de Calp José Morato Femenia el dia 18 de març de 1934.
Passats els temps de guerra i patrullatge, se li va fer la primera reparació a la drassana d'Ansorena y Cia, de Málaga en 1948.
En 1951, a petició de l'armador, canvia el nom de Jóven Juanito a José Andrés.
En agost de 1955 entra a reparar motor i buc a la drassana de Vicente Belliure de Calp.
En octubre de 1957 passa la barca a ser propietat de Clara Perles Ferrer, de Calp.
En març de 1960 consta una reparació; no s'especifica quina.
En 1961 el seu patró de pesca, José Pastor Ivars, és multat amb 900 pessetes per cometre una infracció, pescar en aigües prohibides en època de veda.
En agost de 1963 entra a reparar a la drassana de Vicente Belliure de Calp.
En 1965 consta l'anulació de la infracció de pesca de 1961.
Es fa el primer canvi de motor en 1965 a la drassana de Vicente Belliure de Calp. Fan la feina els mecànics de Taller Mecánico J. Pérez y Cia d'Alacant. Se li substitueix el motor original marca Volund de 65 CV de 1932 per un altre motor Volund de 90 CV desmuntat de la barca de bou Carretero de la matrícula de Tarragona amb foli 2087.
En 1975 es produeix el segon canvi de motor a càrrec del taller Lars Conti Olsen e Hijos S. L. d'Alacant. Es canvia el motor Volund de 90 CV per un altre Volund de 112 CV de 2 cilindres, desmuntat de la barca de bou Melchora, foli 1268 de la matrícula d'Alacant.
En abril de 1982 la barca passa a ser propietat dels germans de Calp Andrés, María Teresa i María Consuelo Morató Perles.
Es fa un tercer canvi de motor en novembre de 1982. A la drassana de Calp Astilleros Belliure S. L. es desmunta el Volund 112 de 2 cilindres i se li instal·la un motor diesel ràpid de 120 CV marca Talbot Chrysler amb número de sèrie 12.528.
En novembre de 1983 passa a ser propietat de Francisco Cabrera Vidal i José Antonio Cabrera Pérez de Calp.
En abril de 1984 s'enregistra un segon canvi de nom, passa de José Andrés a anomenar-se Pacurri.
Per últim hi figura una anotació de compromís de paralització definitiva amb data 10 de juliol de 2000.  
No hi ha assentada cap dada de canvi de modalitat de pesca ni altra dedicació comercial que no siga la pesca d'arrossegament.

 

III. PROCÉS DE RECUPERACIÓ

Presa de contacte
En setembre de 2005, gràcies als pòsits de Calp i de Xàbia, l'Associació va prendre contacte amb els propietaris, la família Cabrera Pérez. Des d'un primer moment va haver-hi afinitat entre els desitjos del propietaris i els objectius de l’associació de salvaguardar barques antigues, més encara si es tractava del Pacurri, la barca més antiga dels ports de la comarca.

El procés burocràtic
La signatura davant de notari de la cessió de la barca es va fer el 2 de novembre de 2006. L'Ajuntament de Xàbia va acceptar la propietat compartida per dur endavant el projecte. El procés burocràtic per canviar l'enfonsament pel registre no comercial de llista 8a ha estat molt laboriós per les reticències de Capitania Marítima, on no es refiaven de la maniobra malgrat estar ben tipificat en la famosa llei. No hi havia precedents en pesquers antics salvats i el nostre era el primer. La barca ha quedat enregistrada a la Capitania Marítima d'Altea amb la matrícula 8a AT 5-2010.


La restauració
El projecte de restauració està traçat en una recreació, en la línia de tornar la barca a l'aspecte de primeries del segle XX, armada de vela llatina conforme les parelles del bou, però amb els avanços actuals en seguretat i navegació. El pressupost s'estima al voltant de 200.000 euros.

1 comentari:

  1. Quina vida la d'aquesta barca. I encara ha sobreviscut! Farà goig si la podem vore algun dia armada de vela enmig la Badia.

    ResponSuprimeix