En aquest relat l'autor fa una evocació del món de la pesca amb l'art del bou, a finals del segle XIX i principis del XX, a la mar de Xàbia.
L’aguait al capvespre
Des del peu de la torre de la Mesquida, el Castell de Sant Jordi, mirant cap al llevant s’aguaiten dues veles obertes per l’Escull. El sol, a punt de pondre per les muntanyes del ponent, allarga les ombres. El tardet va caient, la llum minva i el racó de la Caleta, allà baix del talús del castell, resta en penombra.
Sobre la platja de la Grava reposen trets els llaüts de sardinal i els gussis.* A la voreta de l’aigua hi ha els bots auxiliars de servei dels llaüts forasters.
A la part alta de la platja on les herbes arrelen, hi ha l’enramada de dos llaüts i per tot arreu fins el Gorg Salat carros, animals aparellats i grups de persones fent tractes.
La flota de llaüts del bou, parelles i enviades, reposa fondejada davant la platja de la Grava proa al llebeig. Vist des de terra és un estol de barques i arbres. La procedència és diversa: el Cabanyal, Calp, Altea i la Vila Joiosa. Fondejats més enfora estan els pincs* i els xabecs* de cabotatge que transporten diversa mercaderia.
L’arribada al fondeig
Les dues veles avistades arriben, van apropant-se als altres llaüts fondejats i fan maniobra.
Primer arrien i carreguen la vela pollaca, després amollen l’escota de la mestra, el patró serva* l’arjau* fins a tindre el vent a fil de roda,* i ja, sense arrancada,* donen fons el ferro de quatre ungles* amb la malleta.
Mentre un mariner fila la malleta i l'amarra als bitons els altres pleguen i aferren la vela mestra amb els batafions a l’entena.
Només acaben d’amarrar hissen l’entena al lloc, amarren el car* al caperol* de proa i la pena* la fan descansar sobre la forca de popa.
Els bots a l’aigua
De seguida, safen les lligades de les serretes* que aguanten el bot sobre els escalemots* i amb l’aparell de l’estrellera* l’embraguen* i l’hissen.
El bot va pujant des de coberta, l’espenten i el passen per damunt l’orla i van arriant-lo fins a cara d’aigua. Al llaüt germà els tripulants també han repetit les mateixes maniobres i ja boguen cap al llaüt company per ajudar en la faena.
Amb els dos bots abarloats amb bossa* i codera* transborden el peix del segon bol* del dia, la captura del primer bol l’ha navegada a terra el llaüt enviat.
Des del corredor del llaüt de la parella els hòmens van passant-se el peix. Primer la bestina,* a orri sobre els pallols* a la sentina dels bots, dresprés els coves de polp, seguidament els coves de peix fort i per últim el peix blanc.
Amb els bots carregats s’embarquen els hòmens i els xicons. Armen els rems i boguen drets amb els peus entre els coves del polp.
El desembarcament a la platja
Sobre la platja s’hi veuen animals aparellats als carros enculats a la vora. Molta gent espera l'arribada dels bots de les parelles: arriers, mariners i uns pocs veïns.
Quan els bots amorren a la platja uns xiquets de barca d’altres tripulacions agarren les bosses* i les atesen.*
Els tripulants salten per proa i tots a una els trauen fins a la mitjania.
Els patrons saluden els companys de la seua enviada i s’arrimen als arriers. Ràpidament queda fet el tracte i uns i altres donen ordres als seus.
Els mariners de la parella van passant el peix als carros i el patró seguidor apunta. Transmet les quantitats del peix bo, del peix fort, de la bestina i finalment del polp.
Només acaba el transbord els arriers amb els carros fan via al camí del poble cap a les muntanyes de l’horitzó.
Què heu mort?
Amb els diners de la venda a la faixa, els patrons seuen a la grava formant rotgle per enraonar amb els altres mariners forasters. Amb els paisans mariners del bou dels pobles de Garbí, de la Vila i Altea, dels de Llevant, del Cabanyal, amb els de les enviades de cada parella, parlen del temps amb els patrons traficants, comenten incidències i fan la pregunta eterna: «Què heu mort?».
L’avarada
El xicons de la parella arriben a la platja amb quatre cànters plens de l’aigua fresca del pou. Els patrons i els mariners avaren els bots i s’embarquen. Ara boguen els xicons sols porfiant en regata asseguts als bancs, allargant les palades i fent roncar* els estrops* enseuats.
En no-res estan abarloats* a les barques. A bord han quedat els cuiners enllestint el sopar.
Havent hissat els bots a coberta, mentre uns l’amarren a les serretes altres dónen una sirga* d’una barca a l’altra i les acosten abarloades cinta* amb cinta.
Al llaüt de l’enviada els seus hòmens desarmen el botaló* i s’amarren per popa. Els dos tripulants salten per sopar tots plegats, cada barcada aporta el seu àpat: el caldero del bollit, la coixinera de galetes i la catalana del vi.
Les mans a les culleres
La cullera en mà i la galeta en l’altra. El rotgle de mariners burxa* el caldero lentament. La catalana del vi no para de rodar i el nivell va abaixant imperceptible en cada alçada.
Els trossos de cavalla, ratjada, gatet, joriola* i les galeres van minvant junt amb el suquet.
Els trossets de galeta arremullada en el caldet encara calent reconforten els hòmens.
El menjar calent servit en els llaüts de parella no s'assembla a qualsevol altre. El peix i la bestina que s’hi fa servir és el més humil de la mar però posseïx les qualitats de l’excel·lència.
El descans
Quan acaben el sopar cada home es guarda la seua cullera, van retirant els calderos, les coixineres de galeta i les catalanes del vi.
El farolet d’oli no és suficient per aclarir la foscor més enllà de dues braces i els hòmens quan ixen del rodal de la llumeta esdevenen ombres. Quan ja està reunida cada tripulació a la seua barca amollen la sirga per retornar a llurs fondejos.
El llaüt de l’enviada queda amarrat per popa del llaüt manador i les tripulacions al complet abaixen als ranxos per dormir.
El llebetjol va minvant amb la foscor i la mar queda pràcticament en calma blanca.
Sobre la platja de la Grava reposen trets els llaüts de sardinal i els gussis.* A la voreta de l’aigua hi ha els bots auxiliars de servei dels llaüts forasters.
A la part alta de la platja on les herbes arrelen, hi ha l’enramada de dos llaüts i per tot arreu fins el Gorg Salat carros, animals aparellats i grups de persones fent tractes.
La flota de llaüts del bou, parelles i enviades, reposa fondejada davant la platja de la Grava proa al llebeig. Vist des de terra és un estol de barques i arbres. La procedència és diversa: el Cabanyal, Calp, Altea i la Vila Joiosa. Fondejats més enfora estan els pincs* i els xabecs* de cabotatge que transporten diversa mercaderia.
L’arribada al fondeig
Les dues veles avistades arriben, van apropant-se als altres llaüts fondejats i fan maniobra.
Primer arrien i carreguen la vela pollaca, després amollen l’escota de la mestra, el patró serva* l’arjau* fins a tindre el vent a fil de roda,* i ja, sense arrancada,* donen fons el ferro de quatre ungles* amb la malleta.
Mentre un mariner fila la malleta i l'amarra als bitons els altres pleguen i aferren la vela mestra amb els batafions a l’entena.
Només acaben d’amarrar hissen l’entena al lloc, amarren el car* al caperol* de proa i la pena* la fan descansar sobre la forca de popa.
Els bots a l’aigua
De seguida, safen les lligades de les serretes* que aguanten el bot sobre els escalemots* i amb l’aparell de l’estrellera* l’embraguen* i l’hissen.
El bot va pujant des de coberta, l’espenten i el passen per damunt l’orla i van arriant-lo fins a cara d’aigua. Al llaüt germà els tripulants també han repetit les mateixes maniobres i ja boguen cap al llaüt company per ajudar en la faena.
Amb els dos bots abarloats amb bossa* i codera* transborden el peix del segon bol* del dia, la captura del primer bol l’ha navegada a terra el llaüt enviat.
Des del corredor del llaüt de la parella els hòmens van passant-se el peix. Primer la bestina,* a orri sobre els pallols* a la sentina dels bots, dresprés els coves de polp, seguidament els coves de peix fort i per últim el peix blanc.
Amb els bots carregats s’embarquen els hòmens i els xicons. Armen els rems i boguen drets amb els peus entre els coves del polp.
El desembarcament a la platja
Sobre la platja s’hi veuen animals aparellats als carros enculats a la vora. Molta gent espera l'arribada dels bots de les parelles: arriers, mariners i uns pocs veïns.
Quan els bots amorren a la platja uns xiquets de barca d’altres tripulacions agarren les bosses* i les atesen.*
Els tripulants salten per proa i tots a una els trauen fins a la mitjania.
Els patrons saluden els companys de la seua enviada i s’arrimen als arriers. Ràpidament queda fet el tracte i uns i altres donen ordres als seus.
Els mariners de la parella van passant el peix als carros i el patró seguidor apunta. Transmet les quantitats del peix bo, del peix fort, de la bestina i finalment del polp.
Només acaba el transbord els arriers amb els carros fan via al camí del poble cap a les muntanyes de l’horitzó.
Què heu mort?
Amb els diners de la venda a la faixa, els patrons seuen a la grava formant rotgle per enraonar amb els altres mariners forasters. Amb els paisans mariners del bou dels pobles de Garbí, de la Vila i Altea, dels de Llevant, del Cabanyal, amb els de les enviades de cada parella, parlen del temps amb els patrons traficants, comenten incidències i fan la pregunta eterna: «Què heu mort?».
L’avarada
El xicons de la parella arriben a la platja amb quatre cànters plens de l’aigua fresca del pou. Els patrons i els mariners avaren els bots i s’embarquen. Ara boguen els xicons sols porfiant en regata asseguts als bancs, allargant les palades i fent roncar* els estrops* enseuats.
En no-res estan abarloats* a les barques. A bord han quedat els cuiners enllestint el sopar.
Havent hissat els bots a coberta, mentre uns l’amarren a les serretes altres dónen una sirga* d’una barca a l’altra i les acosten abarloades cinta* amb cinta.
Al llaüt de l’enviada els seus hòmens desarmen el botaló* i s’amarren per popa. Els dos tripulants salten per sopar tots plegats, cada barcada aporta el seu àpat: el caldero del bollit, la coixinera de galetes i la catalana del vi.
Les mans a les culleres
La cullera en mà i la galeta en l’altra. El rotgle de mariners burxa* el caldero lentament. La catalana del vi no para de rodar i el nivell va abaixant imperceptible en cada alçada.
Els trossos de cavalla, ratjada, gatet, joriola* i les galeres van minvant junt amb el suquet.
Els trossets de galeta arremullada en el caldet encara calent reconforten els hòmens.
El menjar calent servit en els llaüts de parella no s'assembla a qualsevol altre. El peix i la bestina que s’hi fa servir és el més humil de la mar però posseïx les qualitats de l’excel·lència.
El descans
Quan acaben el sopar cada home es guarda la seua cullera, van retirant els calderos, les coixineres de galeta i les catalanes del vi.
El farolet d’oli no és suficient per aclarir la foscor més enllà de dues braces i els hòmens quan ixen del rodal de la llumeta esdevenen ombres. Quan ja està reunida cada tripulació a la seua barca amollen la sirga per retornar a llurs fondejos.
El llaüt de l’enviada queda amarrat per popa del llaüt manador i les tripulacions al complet abaixen als ranxos per dormir.
El llebetjol va minvant amb la foscor i la mar queda pràcticament en calma blanca.
* Nota de l'autor: Incloc un glossari bàsic i per ordre d'aparició de paraules peculiars del nostre món mariner per tal de facilitar la lectura.
GLOSSARI
gussi
Llagut menut de pesca i d'esbargiment.
pinc
Embarcació de vela, semblant al xabec però de línies menys fines.
xabec
Nau de vela llatina, amb tres arbres, usada a la Mediterrània per al tràfic de cabotatge.
servar
Acte de manejar el timó
arjau
Manuella per a fer girar el timó.
vent a fil de roda
En la direcció justament contrària a la proa.
arrancada
Força o inèrcia que du l'embarcació.
ferro de quatre ungles
Una àncora menuda amb quatre braços
car
És una de les dues peces llargues de fusta que componen l'entena, la verga de la vela llatina.
pena
És l'altra peça de l'entena. El car va davant i la pena darrere.
caperol
La part de la roda de proa que s'enlaira, amb la gorreta o cap de moro.
malleta
La corda grossa que s'usa per a amarrar el bou.
bitons
Tascons de fusta col·locats a l'orla de la barca que s'usen per a amarrar-la.
safar
Amollar o despassar d'un lloc.
serretes
Peces llargues de fusta que van adosades horitzontalment als escalemots de la barca.
escalemots
Peces formades per la prolongació del costellam de la barca que sobreïxen per coberta.
estrellera
Burda o corda amb politges que aguanta l'arbre en popa.
embragar
Amarrar una cosa per hissar-la.
bossa
És el cap que va amarrat a la proa dels bots per estirar-los, atesar-los.
atesar
El verb atesar s'empra molt en llenguatge mariner: atesar, tensar, estirar, temprar i amarrar.
codera
És el cap amarrat a la popa dels bots, per aguantar-los cap enrere.
bol
Acció de pescar que comprén tres parts: calar, córrer bou i xorrar
bestina
Peix gros a base d'esquàlids i altrse que no són d'escata. També conegut com peix de cuiro.
pallols
Fustes que van de banda a banda, a la part de la sentina i que tapen les quadernes, on s'aboca el peix.
roncar
El so que fan els rems sobre els estrops en bogar.
estrops
La lligada que porten els rems.
abarloats
Amarrats (dos llaüts, per exemple) en paral·lel o costat per costat.
sirga
Cap que es llança per a estirar o enganxar una barca o alguna altra cosa.
cinta
Peça o bordó que va per fora de la barca a l'altura de la coberta.
botaló
Pal de proa per a armar el floc i la pollaca.
burxar
En sentit propi és passar l'agulla per a remenar la xàrcia.
joriola
Forma local de dir el peix juliola.
Amadeu, has fet una bella ambientació. Diuen que una imatge val més que mil paraules, però tu, amb unes poques paraules, ens mostres un curtmetratge complet.
ResponEliminaMagnífica entrada, Amadeu, en què dibuixes un quadre ben viu de la vida marinera de la teva terra. Un text, a més, que té un doble valor: d'una banda, pel testimoni precís d'una sèrie d'operacions i activitats al voltant de la pesca i a bord de les barques, en què sens dubte hi deus haver abocat moltes de les teves experiències com a pescador; i per altra banda, per tot aquest lèxic mariner recollit en forma de vocabulari.
ResponEliminaLlegint-te m'ha vingut al cap un llibre que tu em vas recomanar a través d'un comentari en el meu blog: "Mar de lleva" , de Fernando Gallar, sobre la vida i la feina dels pescadors del Campello. No sé si a Xàbia teniu cap cronista de la vida marinera local; però jo t’animaria a continuar escrivint en aquesta línia -si és que ja no ho fas-, amb l’objectiu d’anar completant, com em deies al blog, “l'espai d'estudi maritimo-pesquer al País Valencià”. Aquest punt de vista personal, des de dins d’aquest món, a partir de l’experiència del dia a dia, només el podeu aportar vosaltres, els protagonistes, les persones que d’una manera o altra ho heu viscut i ho viviu. I això no té preu.
Una abraçada!
Un texte molt interessant, a mes a mes de poder considerarse instructiu y de alta calitat literaria.
ResponEliminaEn referencia al llibre que fa referència Joan Sol, ¿podríes dir el titol del llibre?
Benvolgut Miquel, el títol del llibre és, com ja diu Joan Sol, Mar de lleva, de l'autor Fernando Gallar. Salut.
ResponEliminaGracies Amadeu.
ResponEliminaJa que estem en el tema dels llibres. Hi ha un llibre que fa temps varem comentar un llibre que haviem llegit, tant tu com jo, de Josep Pla i conta una historia de dues mariners costejant girona -Port de la Selva, Port bou, ....- embarcats en un llaut. Pues no em recorde del titol. Sabries tu el titol del llibre?
Salut
Contraban.
Elimina