Salpar a trenc d'alba

La claror s’albira pel llevant. Les parelles i les enviades van despertant del somni de la nit al fondeig de la Grava. Per les cobertes de les barques van apareixent figures. Van pujant des dels ranxos i fent les necessitats del cos a les orles dels llaüts.

Malgrat la foscor, les tripulacions més matineres ja feinegen l’aparell aprofitant el ventet terral. La resta de la flota del bou salparà en processó amb la proa al trenc d’alba.

La parella Sant Bernat i Sant Josep i la seua enviada Sant Vicent salpen els ferros. Desamarren la malleta* dels bitons d’amura i prenen dues voltes al cabiró de l’argue,* armen les barres i van virant.

Amb l’arrancada, el patró serva l’arjau arrumbant mar obert. Aplega el ferro a l’amura* i dos hòmens l’agarren per la canya i els braços,* l’estiben amb dues ungles sobre l’orla i l’aferren a la serreta, a proa del bot.

Amb el vent terral d’aleta van desamarrant batafions* de la vela mestra i halant de guindaressa.*

L’entena l'hissen al límit, el car* a l’orça-llarga i l’escota* amb una volta pel bitó de popa.

Amb una mica més de la llum del dia, el cuiner, en la penombra del ranxo, ha encés el foguer i el fum puja pel quarter de proa i s’escampa per coberta. Ja preparada la infusió d’herbes la reparteix als perolets, el xicon els duu, primer al patró i seguidament als hòmens, que seuen recolzats amb l’esquena a l’orla de sobrevent.

Naveguen proa a xaloc per atényer les 35 braces per fora del Cap Prim i ja franquejats del Barranc de l'Ase. Amb el temps declarat de llebeig calaran el bou cap a llevant augmentant fons a rumb de nord.

Als tres quarts d'hora d’haver salpat apleguen al calador.

Les senyes que tenen són: pel través la Torre del Portitxol per damunt de l’Illa, i per la popa el Castell de la Fontana per la Mona del Cap Prim. De seguida el patró fa sonar el corn per avisar al patró seguidor de fer maniobra.

Al llaüt Sant Bernat els hòmens s’hi posen a la post de cadascú, amollen l’escota i l'hissen amb el senalet* per apagar drap,* el patró serva l’arjau cap a estribord i la barca agafa el rumb de calada cap al nord.

El patró es senya amb la mà dreta fent la senyal de la creu davant la cara i amb el braç esquerre ordena arriar la corona del bou.

Primer ix la corona,* li segueix el goleró,* el casseret,* la gola del plom,* la gola del suro* i per últim les bandes.* Els calons* els aguanten abossats al bitó de popa, llestos per amollar en banda quan s’afermen les dues macetes.*

Al llaüt Sant Josep repeteixen la maniobra i s’abarloen fins una distància d’una eslora, suficient per poder llençar una sirga amb la maceta de la malleta.

El segon del Sant Bernat agafa la sirga i hala,* el hòmens li aguanten la maceta perquè ell puga amarrar-la al caló del bou.

Quan està llest van amollant maceta des dels dos llaüts fins que ixen les bigorrelles.* Seguidament des del quarteret* de la cala va eixint la malleta,* l’amollen sobre volta* al bitó, a la sentina està el xicon mirant l’eixida de les voltes i acompanyant-les amb les mans. A la malleta van apareixent les marques de mesura i quan passa la que mana el patró, el segon pren tres voltes a la manegueta* afermant la cama.*

A la barca parella també han afermat i repeteixen la maniobra de donar drap. Les mestres* i les pollaques,* ben tibants, arrepleguen el llebeget del matí i espenten els llaüts cap al nord.

GLOSSARI

argue

l'argue o cabrestant és un aparell per a estirar cordes. És un cabiró circular i vertical al qual se li creuen les barres per a menar.

malleta

corda gruixuda de cànem per a remolcar el bou.

amura

orla davantera que fa volta des del caperol al través de la barca.

canya i els braços

parts d'un ferro de fondejar, que consta d'argqneu, canya, braços i ungles.

batafions

cordellets que s'usen per a aferrar la vela a l'entena.

halar de guindaressa

maniobra d'hissar l'entena estirant de la beta de la guindaressa.

car

peça de fusta llarga que form l'entena i se situa en la part de proa.

escota

la corda que estira la vela per la part de popa

senalet

cordellet que baixa des de la piula o la galeta de l'arbre, i que serveix per a hissar el puny d'escota i desventar la vela.

apagar drap

desventar la vela per a que no faça força.

les bandes, la gola del suro, la gola del plom, el casseret, el goleró i la corona

són les diverses parts de la xàrcia del bou

els calons

els punys d'on s'estira la xàrcia del bou

macetes

cordes més gruixudes que la malleta que van del caló a la bigorrella.

bigorrelles

dos pedres grosses foradades que fan de contrapés i van amarrades a la unió de la malleta i la maceta

halar

estirar d'un cap o d'una corda

quarteret

una escotilla menuda a coberta per on passa la malleta (la corda d'amarrar el bou) des de bodega cap a coberta i a l'inrevés

amollar sobre volta

fer pasar un cap que fa força amb una volta a una peça de fusta (una manegueta o un bitó) per a anar amollant-lo lentament.

manegueta

peça gruixuda de fusta afermada sobre dos escalemots. Servix per a amarrar caps.

afermar la cama

és quan ja ha eixit la malleta suficient a la mar i s'amarra a la manegueta per a remolcar el bou. Cada llaüt de la parella estira o remolca una cama del bou.

vela mestra

la vela llatina gran de l'arbre central del llaüt. Les veles d'estiu solen ser més grans que les veles d'hivern per raó de la intensitat del vent.

vela pollaca

els flocs en la barca de bou que s'hissen al botaló.

Barranc de l'Ase

Fons rocós per fora i davant del Portitxol (entre el cap Negre i el cap Prim)  i que aplega fins a les 30 braces. L'enfilació del cantell de fora (el límit o barbada de fora on ja començaria el fang) és el far de la Nau descobrint-se per la Punta Plana.