dissabte, 28 de setembre de 2013

Les senyes de mariners


Les senyes emprades pels mariners com a referència per a situar-se als caladors de pesca


[Article publicat en la revista de Festes de la Mare de Déu del Loreto de Duanes de la Mar de Xàbia, agost-setembre, 2013]
La mar ès l'hàbitat de nombrosos biotops on viuen peixos i mariscos d'interés per a l'alimentació humana, i la seua superfície és una planura que pot canviar des de la més llisa i blanca calma fins a formar colls alts com a muralles. En no haver una referència de lloc ni situació sòlida només queda mirar cap allà des d'on s'ha vingut: terra ferma.
Des de l'antiguitat, en els inicis de la navegació marítima mercant, fins l'època moderna en què la indústria de la pesca ja era una activitat amb rendiments destacables, els mariners han hagut de saber cap a quin lloc havien de navegar.
Situar-se enmig de la mar per poder calar els aparells als llocs desitjats entranya una dificultat majúscula. Per això la manera més senzilla i eficaç, des d'alta mar, és mirar cap a terra i no perdre-la de vista. Però per tindre una referència no és suficient en veure terra, els mariners necessitaven saber on estaven realment. Havien d'observar per poder identificar els paratges de vora mar i els de terra endins. A l'observació minuciosa se li deia "prendre senyes".
Com els lectors poden endevinar, les senyes de mariners han format part activa del saber i intel·ligència dels patrons i mariners amb ofici. La perícia en governar una barca, per navegar al calador i treballar les diferents modalitats pesqueres ha estat fins fa pocs anys un exercici de memòria ja que havien d'enregistrar i recordar dades referents a senyes i profunditats dels caladors de pesca i dels seus perills sotaiguats.
Amb els avanços tecnològics d'ajudes a la navegació marítima com els satèl·lits, les pantalles de plotters, la cartografia i els perfils dels fons marins a l'abast de tothom, s'ha facilitat el treball als mariners i la tasca intel·lectual de recordar dades ja no és necessària. Actualment els patrons mantenen els noms tradicionals dels caladors de pesca, però també els anomenen amb les coordenades de latitud i longitud. La coexistència i simultaneïtat de les dues nomenclatures enriqueix el patrimoni immaterial marítim i per això s'ha de fer l'esforç perquè aquesta riquesa no caiga en l'oblit i desaparega.

La nostra comarca
La costa i les muntanyes de la Marina, per la seua especial orografia ofereixen un ventall de punts geogràfics magnífics per a ser observats. El canal d'Eivissa que hi ha des de la península fins Ies illes, conegut pels mariners com la canal, si la dividim de nord a sud en dues parts, als caladors de la part septentrional de la canal, la senya de costa més emprada és el cap de Sant Antoni i a la part meridional s'empra el penyal d'lfac i les penyes de la serra Gelada. Aquests llocs de costa, per la seua alçada vertical, són de molt fàcil identificació i s'anteposen als paratges de muntanya terra endins de la nostra comarca.

Una senya
Per a formar una senya, cal observar dos llocs o paratges que siguen de fàcil identificació amb perfils clars: un ha d'estar a ran de mar, anomenat de costa, i l'altre ha de ser un punt elevat de muntanya, dit de terra. En estar alineats l'un per damunt de l'altre ja està formada la senya. Aquesta senya tècnicament és una enfilació i es pot traslladar a la carta nàutica o mapa marítim una demora (1) des de terra.



Els caladors
Els caladors de fons per capturar marisc del talús peninsular freqüentats pels mariners de la nostra comarca se situen entre els paratges de la seca (2) de la Llorença pel Cap (a la latitud de 39°17' 00'' N) i el sec (3) del Patíbul (a la latitud de 38° 11' 00'' N).
Començant des del nord són: la Seca i Candelers de la Llorença pel Cap, Clotet de la Uve, Sequeta d'Oltà, Sequeta de Bèrnia, la Revirà i De fora del Barco, Santa Llúcia pel Cap, la Farola per Montgó, Enmig dels Caps, Clot de la Nau, Seca de la Nau i el Banc, Clot dels Calpins, Eixida del Clot, Per terra del Barco de Garbí, De Fora del Barco, Clot del Portell a l'Alt, Candelers del Segur al Portell, Passades dels Candelers, Clot del Pardo al Portell i Sec del Patíbul en l'extrem sud.

Les senyes
Des del nord, les senyes que ajuden als mariners a situar-se damunt dels caladors on volen pescar, són les següents. Es fa una explicació de cadascuna d'elles, anomenant els dos punts de terra observats i la demora en graus.

Llorença per la Guatla
La casa de la Guatla és una elevació damunt de la Plana, entre el cap de Sant Antoni i el Montgó. La Guatla s'hi veu per baix del puig de la Llorença. Esta senya correspon a la Seca. Des de la Llorença demora a 10°.

Llorença pel Cap
El cap de Sant Antoni s'hi veu per baix del puig de la Llorença. Correspon al Sec dels Candelers. Des del cap té la demora de 17°.

Ifac pel Cap
El penyal d'lfac s'observa entre les elevacions de la Llorença i del tossal Gros i s'hi veu arrimat al Cap. La senya correspon al Clotet de la Uve i la seua demora des del cap són 33°.

Oltà pel Cap
La serra d'Oltà s'observa per damunt del cap de Sant Antoni. Correspon al sector del talús anomenat sequeta d'Olta, on es pesca gramantolet i gamba, travessat per la canonada de gas que va des de Dénia fins Sant Antoni de Portmany. Des del cap demora a 45°.

Bèrnia pel Cap
La serra de Bèrnia per damunt del cap de Sant Antoni. La senya designa la sequeta de Bèrnia i demora des del cap a 55°.


Santa Llúcia pel Cap
El tossal de l'ermita de Santa Llúcia s'observa arrimat als Frares del cap de Sant Antoni. Quan les barques corren bou cap a garbí, hom va veient com va descobrint-se la badia de Xabia i eixint a la vista el tossal. Aquesta senya correspon a la Revirà i el Barco de la Revirà, un canvi de rumb en la correguda per allunyar els aparells de les restes d'un vaixell que reposa al fons, a unes 375 braces (uns 700 metres de fondària). Demora des del cap a 76º.

Farola per Montgó
El far del cap de Sant Antoni s'observa per dins de la silueta del Montgó. Als caladors de mitja mar, (4) de les 60 braces, s'empra aquesta senya per fer-hi proa i córrer bou cap a terra fins les 30 braces. El calador d'Enmig dels Caps es troba entre les senyes de la Farola per Montgó i el Clot de la Nau. Des del cap demora a 90°.


Montdúver pel Cap
La muntanya del Montdúver s'observa arrimada als penya-segats del cap de Sant Antoni. Correspon a l'extrem del nord del Clot de la Nau. Demora des del cap a 117°.

Puig Campana a les Cordes d'lfac
La muntanya del Puig Campana s'hi veu amb forma piramidal i apareix arrimada al penya-segat nord del penyal d'Ifac. Els mariners anomenen el paratge les Cordes d'lfac. Igualment a l'anterior, correspon a l'extrem nord del Clot de La Nau. Demora des d'lfac a 79°.

Puig Campana pel Carallot
El Puig Campana s'observa arrimat a les penyes del sud del Penyal. La penya grossa de vora mar és el Carallot. La senya correspon a la Sequeta de Garbí del Clot de La Nau. Demora des d'lfac al 81º.

Bèrnia per Ifac
La serra de Bèrnia s'observa per damunt del penyal d'lfac. Correspon a l'extrem sud del Clot dels Calpins i més enfora als caladors de terra i de fora del Barco de Garbí. Té la demora d'lfac a 108°.

Portell a la Farola
El Portell de Puig Campana s'observa per damunt del far de l'Albir. La serra Gelada és anomenada pels mariners com les Penyes i des de llevant cap a garbí es poden identificar els paratges de la Farola, l'Alt, el Segur, el Pardo i la Torre. Aquests cinc llocs formen la cara marítima de la serra Gelada, les Penyes per als mariners. Des del far de l'Albir demora a 105°.

Portell a l'Alt
El cim de la serra Gelada s'observa per baix del Portell de Puig Campana. Aquesta senya correspon al clot del mateix nom. Té la demora de 110°.

Portell al Segur
El Segur de les Penyes és una taca blanquinosa que s'hi veu des de la mar. La senya designa un paratge del fons habitat de candelers i les passades per córrer bou entre mig dels muralls (5) dels candelers. Demora des del Portell als 118°.

Portell al Pardo
El Pardo és un paratge fosc de Les Penyes. S'observa per baix del Ponell de Puig Campana i designa el clot del mateIx nom. La demora des del Portell és 127º.

Portell a la Torre
La torre de les Caletes, a l'extrem oest de la serra Gelada, s'observa per baix del Portell del Puig Campana i designa la proximitat del Sec del Patíbul. Demora als 133º des de la Torre.

AGRAïMENTS
Aquest recull de patrimoni immaterial és fruit de les converses i explicacions de mariners i patrons en terra i a bord de diferents barques. Els ports principals on les barques atracaven, els tripulants coincidien i la informació fluïa eren els de Xàbia, Sant Antoni, Vila d'Eivissa i la Savina de Formentera.
He d'agrair a molts patrons de la Vila Joiosa, Santa Pola, Altea, Calp i Dénia la seua paciència en rebre les meues preguntes. En general les converses esdevenien en l'explicació d'anècdotes i aventures marítimo-pesqueres sembrades de dades molt interessants.
En alguns casos vaig poder llegir les pàgines manuscrites de les llibretes personals dels patrons Jaime Martínez, conegut pel renom, de Jaume Ponsoda, de la Vila, i Vicente Ribes, Vicent el Tïti, de Dénia.
D'altres són anotacions de les descripcions verbals que vaig començar a arreplegar com a dades de senyes, a partir de l'any 1980, quan jo ja anava a la mar i desitjava convertir-me en patró algun dia. Anomene els patrons de pesca per ordre cronològic i el seu renom: Francisco Serrat Pérez, Quico Quarteró, de la barca Chatet; José Nave, Pepe el Parent, de la barca Hermanos Nave; Vicente Català García, Vicent el Campaner, de la barca Els Campaners i José Bou Llinares, Pepe el Juso, de la barca Cap Prim.
  
NOTES:
 1. Demora: Direcció o rumb en que s'observa un punt en mar respecte de terra. Tenint com a figura la rosa dels vents i comptant del de 0 fins 360 graus des del nom, cada direcció des de terra cap a mar dóna un rumb de la rosa.

2. Seca: Elevació suau del fons, normalment recoberta de sediment fangós com la resta de talús, que obliga els patrons a canviar el rumb d'arrossegament del bou.

3. Sec: Elevació abrupta del fons deguda a l'aflorament del substrat rocós. Poden ser muntanyes submarines o cons volcànics i als seus substrats s'adhereixen comunitats coral·lines d'aigua freda.

4. Mitja mar: Extensió del fons paral·lela a la costa entre les profunditats de 90 i 160 metres. Es caracteritza per ser bastant ampla i aplanada. cosa que facilita la pesca d'arrossegament i que les barques puguen córrer bou en totes direccions. A la mitja mar també se la denomina l'arena per la presència d'arena en comptes de fang. La història de la Terra ha tingut períodes de fred que van provocar les glaciacions. La mar estava més retirada i la línia de costa ocupava l'actual plalaforma continental.

5. Murall: Sec menut que puja des del sediment i pot formar part d'una muntanya submarina. Quan es tracta d'un con volcànic també se l'anomena puro. Normalment estan recoberts de comunitats coral·lines o candelers.

7 comentaris:

  1. Tema molt interessant. Encara que avui amb la tecnologia pert valor practic, peró es interessant per el que suposaba fa anys

    ResponSuprimeix
  2. Hola Miguel, sí que és molt interessant. Pensa que aquestos coneixements no solen estar escrits i només quedaran enregistrats si algú te la voluntat i el temps per entrevistar els nostres majors. Els coneixements d'un ofici són patrimoni immaterial, no existeixen en una forma física. Al País Valencià hi ha iniciatives encetades com el Museu de la Paraula, a Catalunya el Museu de la Pesca de Palamós i d'altres arreu del litoral que han enregistrat algunes vivències i coneixements de persones majors.

    ResponSuprimeix
  3. Em ve al cap una posible activitat, combinant la tradiciò amb la tecnologia, per a medir destressa, i al mateix temps veure en quina mida la apreciaciò subjectiva es variable.
    Consisteix en una mena de concurs de embarcacions, les quals agafen el compromis d'obtindre les coordinades p'el GPS, de com per eixample "Puig Campana pel Carallot" .

    I una vegada recollides les corrdinades que cada embarcaiò ha obtes, veure en quina mida son similars o dispars.
    Per dir algo.

    ResponSuprimeix
  4. Amadeu, pot ser sigues coneixedor de la pesca "a la paupa". Per a mi ha segut ben curios. Ho dic com ha motiu de comentari i de guió per algún article de tecniques no habituals de peixca.
    A la tv3 hi es pot veure

    http://www.tv3.cat/videos/4789131/La-paupa-una-pesca-amb-les-mans

    ResponSuprimeix
  5. Molt interessant, Amadeu. Els que som de terra endins tenim poca idea d'aquestes coses, però resulta molt curiós. I ho expliques molt entenedor. Salut i endavant!

    ResponSuprimeix
  6. Hola Miguel, Alfred, companys, vos agraïsc les visites i els comentaris. Miguel, sí que podriem emprar alguna senya de dins la badia per engrescar la gent durant una trobada, per exemple dir una senya i demanar que es faça la foto des d'allà i comprovar l'enfilació i comparar-les totes...
    Alfred, els mariners amb ofici, podem dir-ne patrons, sempre estaven mirant senyes per entendre allò que els agradava als peixos, indrets i paratges sotaiguats que allotjaven peix, per tornar un altre dia i tornar a matar peix. La Marina és magnífica pel nombre de punts identificables de costa i de terra per formar senyes. La costa penya-segada i les muntanyes altes ajuden la identificació dels indrets.
    Moltes gràcies.

    Amadeu del Cap Prim.

    ResponSuprimeix
  7. Amic Amadeu,
    Ens tens ansiosos per nou temes.

    ResponSuprimeix