dimarts, 30 de juliol de 2013

Les pesqueres de llum a Xàbia

[Aquest article es va publicar l'any 2001 a la revista de Festes de la Mare de Déu del Loreto de Duanes de la Mar de Xàbia]

La pesca del peix blau ha estat practicada des de sempre. Primer fou el sardinal,1 que més endavant donaria pas a l'encerclament amb llum. Això fou possible gràcies als avanços que es van produir a partir dels anys 30 amb la introducció dels fanals,2 els motors i la construcció de la primera escullera,3 que donava protecció a les barques dels temporals de llevant.

 Els llaüts arriben i estan descarregant el peix

Una pesquera de llum es componia d'un trio de barques i unes deu o dotze persones. Els llaüts s'anomenaven: «el del motor», «el de l'art» i «el de la llum». Els més grans eren els llaüts de l'art i del motor que tenien entre 7 i 9 metres d'eslora; el llaüt dels fanals, el més menut, tenia entre 4 i 6 metres. El llaüt de l'art duia la xàrcia en la sentina i no tenia coberta, només corredors a les dues bandes i bancs per a vogar. Els mariners calaven l'art vogant i un d'ells l'anava amollant a mà. El llaüt del motor remolcava els altres dos, embarcava el peix i, si calia, navegava fins al port per fer una venda ràpida, i deixava els altres dos llaüts a la mar que tornarien vogant.


Descàrrega de peix

En aquells anys, la xàrcia que s'utilitzava era anomenada «cavallera», un tipus de xàrcia d'encerclament amb el cop al mig dels tels. Aquesta xàrcia anys més tard esdevindria en «traïnya».4
Si feia bon temps, els hòmens de les tripulacions s'aplegaven fins el mollet de la Caleta a la tarda, s'embarcaven als llaüts que els pertocava i eixien a la mar. El llaüt del motor remolcava al llaüt de l'art i aquest al dels fanals. Si el patró de la pesquera ho considerava convenient, abans del vespre, enviava —vogant— el llaüt de la llum al calador, normalment prop de terra, per tal que es fondejara i a la caiguda del sol començara a fer llum al peix sobre un alguer. Aquestos caladors estaven al Castell de la Fontana, a la Cala Sardinera, a l'Escull del Cap, al Portitxol, a la Barra, a la Cala Granadella... i eren llocs on solia restar el peix blau quan era calma.
Va ser a la postguerra quan la pesquera de llum va tindre el seu màxim desenvolupament, degut al desastre, la necessitat i la desocupació en què va esdevenir l'agricultura i la indústria del nostre país, i que va obligar a molta gent a embarcar-se, de vegades només pel ranxo de peix que podien portar a casa.5

El Port de Xàbia els anys 30
El número d'hòmens afiliats al Pòsit de Pescadors en aquella època era similar a l'actual (un centenar). A més a més hi havia els que no estaven apuntats i s'hi afegien a la tripulació eventualment. Això ens dóna una idea aproximada del volum d'ocupació que oferia la pesca al poble.6

Els mariners no tenien grans propietats: tan sols la casa i algun trosset de terra —i no tots. L'ofici reconegut era el de pescador, i quan arribaven a terra tots tenien una altra feina que desenvolupaven en desembarcar pel matí, després de treballar a la llum de nit. l era en dies de mal temps quan més es dedicaven a ella. Obrer, calafat, corder, boter, fuster, tosquer... eren treballs que junt amb el conreu d'algun trosset de terra els ajudava a dur endavant la casa.7

Notes:
1. Art de pesca passiva que consisteix en una xàrcia rectangular calada a la deriva en superfície o a més profunditat però sense tocar fons.
2. Els fanals cremaven un gas que podia ser vapor de gasolina, acetilè, carbur... Anys després vindria el butà.
3. La primera escullera es va construir els anys trenta.
4. La «traïnya» és l'art d'encerclament que s'utilitza des dels anys 60. Té el cop en un dels extrems i és més fàcil de maniobrar.
5. És costum dels mariners partir una quantitat de la captura per portar a casa. Sol ser peix de menor preu que es reparteix en acabar la feina i quedar llestos.
6. Actualment estan afiliats al Pòsit uns cent pescadors. Cal tenir en compte que actualment la població de Xàbia s'ha triplicat o inclús quadruplicat...  I ara en som uns 25.000.
7. Els propietaris dels llaüts solien ser pescadors a temps complet en dedicar-se al manteniment de les seues barques i dels arts de pesca. Sobretot tenyir els tels i apanyarar els forats que feien els dofins. No ocorria el mateix amb els mariners.

5 comentaris:

  1. Hola, sóc de La Vila Joiosa i el meu iaio sempre m'ha descrit una pràctica molt similar a eixa, sols que amb dos llaüts, el de l'art i el de la llum i el motor. I ell anomenava a això "pescar a la tarrafa", que ho he buscat i per internet es refereix a un altre tipus de pesca, el que ells feien s'assembla molt a açò que descrius, em pots explicar si saps alguna cosa d'esta varietat que es practicava per ací baix?

    ResponSuprimeix
  2. Hola Pere, moltes gràcies per seguir-nos. La Tarrafa era l'art d'encerclament usat aleshores, abans de 1925 teballaven amb només dos llaüts, el dels fanals i el de l'art, a rem i vela. Posteriorment vingueren els motors i a Xàbia n'usaven un per remolcar i d'enviat quan amb el bol de prima mataven bastant i navegaven per descarregar. Els altres dos es quedaven al calador seguint fent llum i bols. La tarrafa o mamparra era un art d'encerclament que tenia el matador al mig dels tels, no com l'actual traïnya, que té el matador en un extrem. La tarrafa tenia a la tressa del plom les argolles amb la cargadera per tancar l'art per baix com tots els arts. Com tenia el cop i el matador al mig, quan començaven a cobrar ho feien per les dues bandes, primer la cargadera i després els tels fins que arribava el peix i l'assocaven per copejar. Si tens més questions m'ho dius, que faré l'explicació lo més sensilla que puga. De qualsevol manera, hi ha un article de gener de 2010 sobre el peix blau que pots llegir si vols aprofundir en les pesqueres artesanals. Estic a la teua disposició. Gràcies.

    ResponSuprimeix
  3. Bon dia. Amadeu, com sempre, crec que a molts ens deixes bocabadats per la cuantitat i cualitat de la informaciò que aportes.
    Vaig a llegir detenidament el article, pero sols amb la resposta al Pere88 es pot gaudir del mon de la peixca artesanal.

    ResponSuprimeix
  4. La foto del port dels anys 30, ¿com es podría situar respecte a l'actualitat? ¿El espigò que es veu es el mateix qu'el actual? I el que es veu al fons amb unes casetes ¿existeix en alguna situaciò actual?

    ResponSuprimeix
  5. Hola Miguel, moltes gràcies per seguir-nos. Mira, les dos primeres fotos estan preses des del bar d'Angel o de la botiga del busseig del costat. Les cases encara estan allà dalt de la Caleta, Casa de Moret, la més gran. Les altres dos des de dalt de la Caleta i la última des del varadero del club nàutic. Tot ha canviat bastant llevat de la gran casa de Moret, que segueix allà dalt.

    ResponSuprimeix